Un tractament duplica la supervivència en un tipus de càncer colorectal de molt mal pronòstic

És esportista i fa una vida saludable, per això Miquel Doganoc de León -tot i ser metge- no va pensar que les molèsties intestinals que no marxaven de feia uns mesos eren en realitat per un càncer colorectal. 

El seu era especialment agressiu. Les cèl·lules canceroses ja s'havien estès ràpidament i tenia metàstasi al fetge:

"Molt mal pronòstic, de 6 mesos en aquell moment"

A l'anàlisi molecular del tumor hi havien trobat una mutació en el gen BRAF V600E -la que tenen cap a un 10% dels pacients-. 

Implica tenir un pronòstic pitjor, amb poques opcions de tractament, i les que hi ha són poc efectives.

"Per això vam invertir molt de temps i esforços (a investigar aquests tumors), perquè hi havia realment molt marge de millora i perquè tenia una biologia difícil d'entendre" explica la doctora Elena Élez, oncòloga de l'Hospital Vall d'Hebron i cap del grup de Càncer Colorectal del VHIO. 

Els avenços en la recerca han aconseguit que el pronòstic ja estigui més marcat per la tipologia del tumor, que no pas per la seva localització. És el que se'n diu medicina de precisió per "tractar de manera més eficient i com més aviat millor". I això és el que han aconseguit ara amb aquest subgrup de pacients.

 

El tractament

Els resultats de l'assaig Breakwater en fase 3 -quan es demostra l'eficàcia- ha avaluat la combinació d'un medicament dirigit a aquesta mutació concreta i un anticòs (encorafenib, més cetuximab) i quimioteràpia. I l'han comparat amb el tractament estàndard. 

Hi han participat 631 pacients -un d'ells el Miquel- que no havien estat encara tractats i per als quals "no hi havia res específic en primera línia", diu la doctora Élez. 

Ell de seguida en va notar els efectes "tal com va venir tan ràpid (el càncer), va marxar també molt ràpid". Al cap de 4 mesos les cèl·lules canceroses "al fetge es van eliminar".

L'any 2019 el mateix VHIO, liderat pel doctor Josep Tabernero -cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Vall d'Hebron i director del VHIO- ja havia demostrat que aquesta teràpia dirigida era eficaç com a segona i tercera línia de tractament -- els que s'utilitzen quan el primer no ha funcionat--"i va ser aprovada a la majoria de països".

Els resultats

El canvi en prioritzar-lo com a primer tractament ha estat abismal. "La diferència que trobem en supervivència és pràcticament del doble" explica la doctora Élez: "Canvia el pronòstic d'aquests pacients." 

Del diagnòstic, i pronòstic de mig any de supervivència del Miquel fa 4 anys. Continua amb els tractaments, i cada dos dies surt a caminar, a marxa ràpida, 12 quilòmetres "perquè també és important fer esport", diu. 

Però el benefici no és només pels resultats d'administrar els fàrmacs en si, puntualitza la doctora Élez, sinó perquè:

"hi ha vegades que no es consideraven altres opcions com la cirurgia, o opcions posteriors a línies més tardanes de tractament, i això ho canvia completament".

Per això és una de les presentacions destacades al congrés més important del món en càncer, el de la Societat Americana d'Oncologia. 

Cada dia presenten en roda de premsa internacional 2 o 4 assajos, i aquest ha estat un dels que han triat entre les cinc mil presentacions que hi ha, per l'impacte que suposa i que pot acabar canviant les guies clíniques d'arreu del món. 

La presentació l'ha fet la doctora Elena Élez, oncòloga i cap del Grup de Càncer Colorectal del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, perquè són els que han coliderat l'estudi -juntament amb l'MD Anderson Cancer Center de Texas- i perquè Vall d'Hebron és qui més pacients ha tractat, amb aquesta estratègia.

Encara no està disponible

La part més fosca d'aquesta bona notícia és que aquests tractaments no estaran de seguida disponibles a la sanitat pública catalana. 

Els fàrmacs estan aprovats com a segona i tercera línia de tractament -precisament pels resultats de l'assaig també fet al VHIO l'any 2019-, però no com a primera opció. I de moment tampoc no estan finançats, com sí que ho tenen altres països.

Això vol dir que encara hauran de passar un procés regulador:

1. Primer l'Agència Europea de Medicaments l'ha d'aprovar com a primera línia de tractament.
2. I després el Ministeri de Sanitat n'ha de negociar el preu i incloure'l a la cartera de serveis, perquè sigui una realitat a la pràctica clínica i els oncòlegs puguin tenir-lo com a eina terapèutica pels pacients apropiats. 

El càncer colorectal

És el tercer tipus de tumor més diagnosticat al món i la segona causa de mort per càncer a Europa. 

Entre un 20 i un 30% dels pacients tenen metàstasi en el moment que els diagnostiquen, i la meitat n'acaben desenvolupant durant l'evolució de la malaltia. 

La detecció precoç és important per millorar el pronòstic de la malaltia. A Catalunya hi ha un programa de detecció de sang amb femta a partir dels 50 anys. És un procediment fàcil i no invasiu, però encara hi ha moltes persones que no se'l fan.

Preocupa especialment que cada vegada -tot i que encara no hi ha dades globals oficials- es diagnostiquen més menors de 50 anys, quan havia estat un càncer tradicionalment associat a l'envelliment. Però encara no hi ha conclusions clares de per què està passant. 

Precisament La Marató d'aquest any, que se celebrarà el 14 de desembre, es dedicarà al càncer.