Un vedat de caça elitista al Berguedà i el Ripollès? Polèmica perquè una empresa acapara terres
El 2020, Assumpta Duran es veia obligada a marxar de la casa on havia viscut durant 35 anys, a les Llosses, al Ripollès.
Amb el seu marit, havien engegat un projecte ramader. Quan ell va morir, l'Assumpta es va vendre les vaques però hi va continuar vivint fins que ja no li van renovar el contracte de lloguer. "Va ser un moment molt difícil, tot un projecte de vida que s'estronca de cop."
La finca l'havia comprat el grup Naturalis Science Food, dedicat a produir aliments per a animals i a la inversió immobiliària. Segons explica l'Assumpta, "no hi volien llogaters".
Vedat elitista o zona ramadera?
Naturalis ha comprat 1.800 hectàrees entre el Ripollès i el Berguedà, 8 finques que inclouen 13 cases. Dues estaven habitades i la resta en ruïnes. Són dos vedats de caça i entremig hi ha uns terrenys que són de la Societat de Caçadors de Sant Jaume de Frontanyà.
Arran de la compra de finques per part de Naturalis es va crear la Plataforma No al Vedat Elitista. Critica que "ajuntant els tres vedats, sumen 3.500 hectàrees, una barbaritat, total per caçar com a esport".
Pere López, portaveu de la plataforma, creu que seria un vedat exclusiu dirigit a gent d'alt poder adquisitiu i que podria implicar construir allotjaments de luxe i una granja cinegètica.
Naturalis ho desmenteix rotundament. "Ni existeix ni existirà cap projecte de vedat exclusiu amb motivacions econòmiques". La compra l'han fet, diuen, perquè són uns amants de la natura i volen potenciar la ramaderia i la gestió forestal.
Cada hectàrea a la zona costa entre 1.000 i 2.000 euros i, segons Miquel Planas, també de la plataforma, "ningú fa aquesta inversió sense cap objectiu". També creuen que el que s'està fent és "acaparar terres i fer impossible la vida als que hi viuen i hi volen viure".
"Aquí havíem estat 1.700 habitants", diu l'alcalde de les Llosses, Jaume Cuní. "Ara, 200, i el que hem de fer per lluitar contra el despoblament és arrelar la gent aquí, no pas crear grans macroprojectes", defensa.
El paper de Sant Jaume Frontanyà
L'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà, on hi ha les dues masies habitades comprades per Naturalis, diu que tampoc no en sap res, de cap vedat exclusiu, i que allà sempre s'hi ha caçat. L'alcalde, Manel Anselmo, diu que no els han demanat cap permís per fer cap activitat.
El seu fill, Nil Anselmo, també regidor, ara viu de lloguer a la casa d'on va haver de marxar l'Assumpta. Té 60 vaques que hi pasturen. "Que l'han llogat al fill de l'alcalde? Bé... Jo fa tres anys em vaig quedar sense terres i gràcies a aquesta gent puc continuar la meva activitat ramadera", es defensa.
En canvi, a un altre ramader que hi pastura, Naturalis ens diu que no li renovarà el contracte, que acaba l'any que ve.
Les perdigonades
La polèmica per la compra de finques va esclatar al juny, quan un veí a qui havien fet fora després de 20 anys i que havia tornat a la seva antiga casa va disparar amb una escopeta de perdigons al fill de l'alcalde, que no vol parlar del tema.
El cas, que està pendent de judici, va sacsejar les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà. Aleshores, arriben les eleccions generals i a Sant Jaume guanya Vox. Van ser només 6 vots, suficients perquè tothom es preguntés què passa al segon municipi més petit de Catalunya, encara no 30 habitants.
"Un tema que s'ha magnificat, va ser com una resposta a tot el que havia passat", diu l'alcalde.
En qualsevol cas, hi ha veïns, com Jordi Soler, propietari d'una casa rural, que demanen que "com abans acabi la polèmica millor". I afegeix: "Sap greu, perquè som pocs i tots som veïns".
