Una aplicació per a mòbil posa difícil al mosquit tigre passar desapercebut

La presència del mosquit tigre al Prepirineu català no la va detectar per primer cop un científic, sinó un ciutadà anomenat Jordi S., que el va fotografiar i va enviar la imatge i les dades del lloc on l'havia vist a través d'una aplicació anomenada Mosquito Alert.

Aquest és un exemple dels beneficis que poden aportar les anomenades plataformes de ciència ciutadana, gràcies a les quals tothom pot recollir informació rellevant i enviar-la als científics especialitzats perquè la processin i n'extreguin conclusions. La utilitat d'aquestes plataformes, que sovint es posa en dubte, es posa de manifest, pel què fa als mosquits, en un article publicat a la revista "Nature Communications".

L'aparició i expansió, a diversos països, de malalties transmeses per mosquits, com el Zika, el chikungunya o el dengue, han augmentat la importància de comprendre bé com s'escampen els mosquits i així poder llançar alarmes primerenques per fer-hi front. Això es fa habitualment amb xarxes de vigilància de científics, que a partir de les observacions permeten elaborar models d'expansió per fer polítiques de prevenció.

L'estudi, liderat per investigadors del CREAF, el CEAB-CSIC i la UPF, amb la col·laboració de les Universitats de Múrcia i de Saragossa, assenyala que a l'hora de detectar la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus), els avisos fets per ciutadans a través de l'app són igual de vàlids que els avisos fets pels experts.

Això té un matís lògic, com assenyala John Palmer, investigador Marie Sklodowska-Curie del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i primer autor de l'estudi:

"Abans d'utilitzar les dades que ens proporciona la ciutadania cal eliminar prèviament els possibles errors i biaixos de mostreig perquè siguin del tot útils i vàlides."

Per això, la plataforma Mosquito Alert ja incorpora una fase de validació d'aquests avisos, dut a terme per un equip d'entomòlegs experts. Així, analitzen la fiabilitat de les fotos i les adjudiquen una categoria o les descarten. Cada ciutadà rep la validació o el descart i així pot aprendre a identificar millor el mosquit tigre.

A partir dels resultats dels anys 2014 i del 2015, els autors han calculat que la participació ciutadana mitjançant els dispositius mòbils redueix fins a vuit vegades el cost dels mètodes científics tradicionals, que es basen a col·locar trampes als llocs on les femelles de mosquit ponen ous. En aquesta animació es veuen les alertes ciutadanes diàries de mosquit tigre a escala municipal entre abril i novembre dels anys 2014 i 2015.

 

Un dels avantatges evidents és poder ampliar fàcilment l'àrea vigilada, tal com explica Aitana Oltra, coordinadora científica de Mosquito Alert i una altra dels signants de l'article:

"No és el mateix tenir un equip d'experts que s'ha de desplaçar a centenars de quilòmetres, que tenir una xarxa de persones voluntàries distribuïdes per tot el país disposades a col·laborar amb la ciència."

Gràcies a això s'ha pogut conèixer la presència del mosquit tigre a llocs molt allunyats de la costa, que és el lloc on viu habitualment. S'ha constatat que és capaç de fer grans salts i aparèixer en llocs llunyans i la col·laboració ciutadana ha permès documentar-ne la presència a Lleida, Aragó i Andalusia.

L'experiència de Mosquito Alert s'ha estès a altres països i ja s'han posat en marxa projectes pilot a Hong Kong (Xina) i Barranquilla (Colòmbia).