Una cinquantena de morts en un sol dia a Gaza: "No hi ha un metre quadrat que sigui segur"
Els atacs israelians sobre la Franja de Gaza d'aquest dissabte han deixat 52 morts en 24 hores, segons el Ministeri de Sanitat gazià. Entre les víctimes hi ha 9 dels 10 fills d'una pediatra que estava treballant a l'Hospital Nasser de Khan Yunis quan van arribar els cadàvers dels infants.
Les criatures tenien entre pocs mesos i dotze anys, i han mort per un míssil israelià que ha caigut a casa seva. Han sobreviscut un únic fill, i el marit, també metge, que estan en estat greu i que van arribar a urgències mentre la dona estava de guàrdia al centre sanitari.
Entre les víctimes de les últimes hores també hi ha un periodista palestí, director d'una agència de notícies, i part de la seva família, que han mort en un atac aeri a Jabalia.
Els metges i els periodistes estan entre els objectius prioritaris d'Israel, segons Hamàs, que xifra en 220 els periodistes i comunicadors palestins i internacionals morts des de l'inici de l'ofensiva a la Franja.
El traductor de periodistes Kayed Hammad ha explicat al canal 324 que no hi ha cap espai segur a Gaza, on ni els hospitals tenen medicaments per atendre els ferits:
Aquí a tota la Franja de Gaza no hi ha un metre quadrat que es pugui dir segur. Avui en dia un prefereix, per exemple, morir abans que quedar ferit, perquè quedar ferit vol dir una tortura diària.
El professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona Eduard Soler Lecha ha coincidit, també en declaracions al 324, que la situació a la Franja és cada cop pitjor:
No estem en un estancament sinó que estem en una espiral de degradació, de destrucció, en la qual el risc de crisi humanitària és molt més alt avui que fa sis mesos o, fins i tot, que fa un mes.
Eduard Soler Lecha creu que cada cop hi ha més veus crítiques amb Israel.
El Grup d'Estudis de Política Criminal, una associació que integra jutges, professors i catedràtics de Dret Penal de tot l'Estat, ha fet públic un comunicat on denuncia la vulneració del dret penal internacional per part d'Israel.
Els firmants demanen que tant Espanya com la Unió Europea investiguin els possibles delictes comesos pel govern d'Israel, es personin en els processos penals contra els dirigents israelians, apliquin el principi de jurisdicció universal per perseguir ciutadans israelians responsables d'aquests delictes que estiguin als seus estats, s'involucrin a buscar una solució al conflicte polític i prohibeixin els intercanvis comercials i la venda d'armes a Israel.
També els demanen que estudiïn denunciar tot acord internacional amb l'estat d'Israel, excepte els humanitaris, i trencar les relacions diplomàtiques i comercials amb el govern de Netanyahu.
Entre els firmants hi ha professors i catedràtics de Dret Penal de la UB, la UAB, la Pompeu Fabra i les Universitats de Girona i Lleida.
Israel ataca també els camps de desplaçats
Israel també ha bombardejat, aquest dissabte, diversos enclavaments on hi havia palestins desplaçats. Un atac aeri ha matat una persona a la zona costanera d'Al-Mawasi, on s'acumulen tendes de campanya de famílies que han fugit de casa. També hi ha hagut almenys una persona morta en el bombardeig d'un campament de refugiats a Nuseirat.
Segons les autoritats palestines, 53.901 persones han mort i 122.593 han quedat ferides a Gaza pels atacs israelians des de l'inici de la invasió, l'octubre del 2023. Més de 3.700 palestins han mort i més de 10.500 han quedat ferits només en els últims dos mesos, des que el 18 de març Israel va trencar l'alto el foc i va reprendre l'ofensiva sobre la Franja.
Albares proposa un embargament d'armes a Israel
Amb l'objectiu final d'aturar la guerra a Gaza, el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha defensat aquest diumenge posar en marxa "l'embargament d'armes" a Israel, per pressionar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
El ministre ho ha plantejat a l'inici de l'anomenada cimera del Grup de Madrid.
El govern espanyol ha presidit una cimera a Madrid de representants de països europeus i àrabs que promouen la solució de dos Estats com a via per superar aquest conflicte.
Albares veu aquesta solució com l'única viable, segons ha insistit en una entrevista a France Info:
Absolutament és l'única solució. No hi ha alternativa a la solució dels dos estats. Quina és l'alternativa? Matarem tots els palestins? Traslladarem tots els palestins, no sé, a la Lluna? Farem sortir tots els palestins amb vaixell? Donarem la nacionalitat israeliana als palestins?
Segons Albares, l'únic interès de tots els assistents al Grup de Madrid és "aturar aquesta guerra injusta, cruel, inhumana d'Israel a Gaza, trencar el bloqueig de l'ajuda humanitària i avançar de forma definitiva cap a la solució dels dos estats".
A la trobada han participat països com Alemanya, França, Irlanda, Noruega, el Regne Unit, Itàlia o Eslovènia, i també Turquia, l'Aràbia Saudita, Egipte, Qatar, Jordània, el Marroc i Palestina, a més d'institucions com la Lliga Àrab, la Unió Europea i l'Organització de la Conferència Islàmica, entre d'altres.
Aquest dissabte Pedro Sánchez va anunciar que impulsarà una nova resolució de l'ONU perquè Israel aixequi el bloqueig a Gaza.
La fam, arma de guerra
En paral·lel al front diplomàtic i als morts pels atacs aeris, també hi ha les víctimes del bloqueig de subministraments a la Franja --com menjar, aigua i medicaments--, després que Israel hagi prohibit l'entrada d'ajuda humanitària durant 80 dies.
La desnutrició i la gana s'han convertit també en armes de guerra de Gaza, i els que més ho pateixen són els infants. Més de 70.000 criatures pateixen malnutrició a Gaza, segons el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU.
Més de cent infants moren o són ferits cada dia a Gaza, segons les Nacions Unides. Des de l'inici del conflicte hi hauria més de 15.000 menors morts, 34.000 menors ferits i 40.000 que han quedat orfes.
La fam també seria la responsable de més de 300 avortaments involuntaris patits per dones palestines amb desnutrició.
Israel vol excloure l'ONU i les ONG de la gestió de l'ajuda humanitària
Divendres van arribar els primers aliments a la Franja després de dos mesos i mig de bloqueig israelià --bàsicament farina i alguns medicaments--, però encara hi ha més de 3.000 camions esperant per entrar, segons les Nacions Unides. Una ajuda que és gairebé testimonial, comparada amb la que necessiten els 2 milions de palestins que viuen a Gaza, i que Israel vol gestionar al marge de les Nacions Unides a través d'una entitat privada.
L'ONU ja ha advertit que cap de les seves agències col·laborarà amb l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza, un grup privat que té el suport d'Israel i dels Estats Units. Fer-ho, diuen, trencaria la neutralitat i seria un precedent perillós per a altres crisis, ja que no saben si l'entitat respecta els drets humans bàsics.
El govern palestí ha demanat a la comunitat internacional i les organitzacions humanitàries mesures urgents i immediates perquè s'obri el pas als camions bloquejats i es pugui distribuir l'ajuda entre la població.
Les tropes israelianes s'estarien preparant per entrar a Gaza amb una gran ofensiva, segons ha informat l'exèrcit israelià, que té desenes de milers de soldats a les fronteres de la Franja, però hi continua desplegant més unitats i divisions militars.
En les últimes hores també s'ha sabut que Israel investiga si el seu exèrcit ha fet servir palestins com a escuts humans dins de Gaza, segons avança Associated Press. L'agència de notícies inclou el testimoni d'un civil que denuncia que els soldats israelians l'haurien obligat a entrar en cases i túnels de la Franja, vestit de militar i amb una càmera al cap, per saber si hi havia explosius o membres de Hamas armats.
