Una consulta ciutadana, la solució al debat dels correbous a l'Ebre?
El Parlament començarà a debatre la proposició de la CUP i els Comuns que vol eliminar tres modalitats de correbous: els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la mar o a la platja. S'ha donat llum verda a la tramitació, no sense que els grups majoritaris -el PSC, Esquerra i Junts- hagin hagut de fer equilibris interns. Prova d'això és que la majoria s'han abstingut i que tant Esquerra com Junts han donat llibertat de vot. És el poder local que tots tres partits tenen a les comarques de les Terres de l'Ebre el que explica aquest equilibri.
Malestar social i institucional
L'acte unitari en defensa dels correbous que es va fer a la Ràpita hi van participar representants de l'Agrupació de Penyes Taurines però també alcaldes i regidors de la zona. Entre les crítiques que fan és que no se'ls té en compte per decidir sobre una tradició arrelada a les Terres de l'Ebre. En paraules del delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, el debat sense parlar amb els municipis afectats ha estat una falta de respecte:
No es pot portar una votació al Parlament en un tema que només ens afecta a nosaltres sense haver parlat amb les Terres de l'Ebre. Ens mereixem aquest respecte perquè som l'únic territori del país que vam abordar el debat dels correbous i el benestar animal.
Tots reivindiquen que, des d'un àmbit urbà com el de Barcelona, s'ha de tenir en compte el que, asseguren, són fets diferencials de la idiosincràsia ebrenca.
Pressions dels animalistes
Una mostra, també, de pressió cap als diputats al Parlament. No han estat els únics. Els col·lectius animalistes també ho han fet. Divendres passat van reclamar als parlamentaris ser valents. A més, també rebutgen que anar en contra dels correbous sigui atacar el territori. Aquesta setmana, però, la portaveu d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón, feia un pas més:
No ens hem plantejat que el PSC, Esquerra i Junts es posicionin al costat del PP i Vox per impedir el debat parlamentari i permetre la tortura. De debò esperem que la majoria de diputats votin a favor d'una iniciativa que té el suport del 75% de la societat catalana.
Una possible solució seria celebrar consultes? Doncs depèn de per a qui. Els taurins no ho acaben de veure del tot malament. Asseguren que hi ha casos en què les han guanyat. En canvi, els animalistes denuncien que sovint no es poden fer consultes sobre aquestes qüestions perquè no hi ha llibertat absoluta durant la campanya. Un fet que es donaria, asseguren, en el cas de les Terres de l'Ebre.
Quins municipis celebren festes amb bous?
Segons la llista que hi ha a l'annex de la llei que el 2010 va aprovar la cambra catalana, hi ha 24 municipis ebrencs i 2 EMD -Entitats Municipals Descentralitzades- que fan correbous. Són aquests:
- Aldover
- Alfara de Carles
- Camarles
- Deltebre
- L'Aldea
- L'Ampolla
- Paüls
- Roquetes
- Tortosa
- EMD de Jesús
- Xerta
- Alcanar
- Amposta
- Godall
- La Galera
- La Sénia
- Mas de Barberans
- Masdenverge
- Sant Carles de la Ràpita
- EMD els Muntells
- Sant Jaume d'Enveja
- Santa Bàrbara
- Ulldecona
- Arnes
- Corbera d'Ebre
- Horta de Sant Joan
El sector taurí de les Terres de l'Ebre defensa continuar treballant per millorar la legislació que els regula. En els últims actes públics abans de la votació, el president de l'Agrupació de Penyes, Santi Albiol, insistia en el fet que la normativa s'està complint i que és una de les més estrictes que hi ha a Europa:
Des que va entrar en vigor la llei, el nombre d'expedients administratius oberts per incidències són gairebé residuals.
Encara més: estan treballant per defensar els correbous també per la via judicial. L'any 2013 el Congrés dels Diputats va aprovar una llei que protegeix la tauromàquia i també recorden que hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional que ho avala.
Així, doncs, el debat sobre els correbous, ni de bon tros, s'ha acabat. Amb el pas que ha donat el Parlament i amb la via judicial que els taurins volen iniciar, la qüestió està més viva que mai.
