Una de les supervivents del Patronato de la Mujer, a "Solidaris": "Eren com una Gestapo a l'espanyola per a les dones"

La Consuelo García del Cid tenia 16 anys quan la van traslladar a un reformatori de Madrid. El delicte? Canviar la seva manera de vestir i manifestar-se contra l'ordre establert. "Un matí la meva mare va entrar amb un metge de l'Opus Dei a la meva habitació. Em van dir que em posarien una vacuna contra la grip. Ja no recordo res més. Em vaig despertar en una habitació que no coneixia. Vaig plorar molt."

El Patronato de Protección a la Mujer va ser una institució franquista de repressió on internaven joves adolescents, d'entre 16 i 25 anys, que, a ulls del règim, no encaixaven en el model de feminitat de l'època. Nascut a Espanya el 1941, disposava de centres d'internament regentats generalment per ordes religiosos que treballaven en la reeducació de les internes.

La Consuelo, una d'elles, en parla amb duresa al programa "Solidaris", amb Mercè Folch. No hi ha ornaments en el que diu. Aboca tota la seva experiència a pèl, sense concessions: "Senties el pes del franquisme"

L'existència d'aquest sistema de control a les noies durant el Franquisme és gairebé desconegut per a la majoria de la població, i això afegeix una altra capa de dolor a les seves supervivents. La Consuelo, supervivent del Patronato de Protección a la Mujer, descriu la institució en aquests termes: "Era una Gestapo a l'espanyola per a les dones."

Els centres d'internament, tutelats per congregacions religioses com les Adoratrius, les Oblates o les Trinitàries, estaven escampats per tot Espanya. I les monges hi van desplegar una maquinària de violència, de culpa i de terror:

"Moltes noies es van suïcidar perquè no ho van poder suportar. Allà dins no eres ningú."

El Patronato de Protección de la Mujer no va acabar amb la mort de Franco sinó que va continuar funcionant fins ben entrats els anys 80. La Consuelo porta més d'una dècada investigant aquests reformatoris amb l'objectiu de lluitar contra l'oblit que van viure les supervivents amb l'arribada de la democràcia. El camí, ara, és el del reconeixement i la reparació.

Les víctimes volen un gest polític, que inclogui una investigació d'ofici per violacions greus dels drets humans, que encara no ha arribat. A Catalunya, a petició d'Esquerra, els Comuns i la CUP, s'ha demanat la creació d'una comissió per investigar els abusos i el maltractament de milers de dones que van passar la seva joventut als reformatoris del Patronato.