Una gran exposició homenatja el poble gitano pels 600 anys de la seva arribada a Catalunya
Aquest any farà 600 anys de l'arribada del poble gitano al nostre país, i és per això que el Museu d'Història de Catalunya s'omple de gitanitat amb l'exposició més important sobre la seva història i cultura, i el seu llegat.
La mostra, comissariada per la historiadora i activista gitana Mercedes Porras, recorre aquests sis segles perquè "només entenent la història es pot entendre el present". L'objectiu és fer visible la memòria del poble gitano de manera oberta per "trencar estigmes, estereotips i autoestereotips".
Segles de repressió
"El poble gitano de Catalunya: història i cultura" no només constata que els gitanos de tot el món tenen el seu origen a l'Índia --Bhārat, nom primigeni--, sinó que també s'incorpora documentació i objectes que mostren l'arribada a Catalunya al segle XV a través dels Pirineus com a pelegrins del camí de Sant Jaume; els primers testimonis, el 1425, de l'inici del genocidi cultural; l'expulsió el 1510 del Regne d'Aragó i les purgues.
També la separació forçosa, la repressió, la tipificació penal de "gitano" per la de "gandul", les lleis franquistes i l'Holocaust, amb l'assassinat de més de mig milió de gitanos en el genocidi conegut com a Samudaripen. "Si coneixem això entendrem per què avui determinades comunitats gitanes viuen com viuen, per què els barris estan segregats, per què l'escolarització encara no és plena tot i els avenços que s'estan fent", explica Mercedes Porras.
L'exposició també s'emmarca en la commemoració del 275è aniversari de la Gran Batuda deL 1749, la persecució autoritzada pel rei espanyol Ferran VI a tot el seu regne per arrestar i extingir tots els gitanos. Posteriorment, durant el regnat de Carles III es van alliberar els que havien quedat, adquirint un cert reconeixement. Tanmateix, se'ls va exigir que abandonessin la llengua.
Avui dia el poble gitano encara lluita per fer-se un lloc. S'han aconseguit, però, fites històriques com la creació del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya, el Consell Municipal del Poble Gitano o l'Intergrup Parlamentari del Poble Gitano, organismes consultius amb el suport de les diferents administracions catalanes.
La veu del poble gitano
L'exposició proposa un recorregut per nou àmbits, des dels orígens fins a l'actualitat. En aquest sentit, la mostra ha comptat amb la participació de la comunitat gitana catalana, amb més de 160 testimonis orals d'arreu de Catalunya. Són aportacions que expliquen en primera persona temes com la família, l'espiritualitat, el ritual de pas, el paper de la dona gitana, el flamenc, la rumba i el garrotín, els joves i l'accés al món laboral, els oficis i els barris.
Són testimonis excepcionals que no deixen indiferent i que ajuden a pensar, reflexionar sobre l'antigitanisme estructural i la necessitat de reconeixement i reparació simbòlica. També compta amb objectes cedits per famílies gitanes. Des d'eines, fotografies, documentació, etc.
El romanó, llengua perduda
A la segona meitat del segle XVIII, es va descobrir que la llengua dels gitanos, el romanó, provenia directament del sànscrit, la llengua clàssica de l'Índia i la llengua sagrada de l'hinduisme.
El romanó és una llengua parlada per tots els gitanos i gitanes del món excepte els de la península Ibèrica, on la llengua s'ha perdut per la legislació històrica en contra. Tots els textos de l'exposició estan escrits, també, en aquesta llengua.
El caló és un pogadolecte, és a dir, una parla que combina l'estructura gramatical del català i el castellà amb vocabulari procedent del romanó. El seu ús ha disminuït, però segueix sent una llengua essencial per a la identitat gitana.
L'art en la cultura gitana
L'exposició consta d'un espai immersiu dedicat a "La Història de Carrabara, dita dels egipcians", una sèrie de 17 tapissos flamencs teixits entre els anys 1500 i 1520, al taller d'Arnould Poissonier. Representen la vida dels gitanos en la seva arribada i assentament als afores de la ciutat.
Així mateix, s'analitza com s'ha representat la comunitat gitana a la pantalla gran al llarg de la història, amb fragments de pel·lícules com "Los Tarantos". L'artista visual gitanofrancès Gabi Jiménez tanca l'exposició amb una obra de gran format creada per l'ocasió. Es tracta d'un homenatge al poble gitano a través de l'art contemporani.
L'exposició es pot veure fins a l'agost del 2026.
