Una mutació genètica que augmenta el risc de demència també afavoriria la Covid-19

Les persones que tenen una variant genètica que augmenta el risc de demència també estan més predisposades a tenir Covid-19, segons un estudi publicat a la revista Journal of Gerontology: Medical Sciences.

Investigadors dels Estats Units i del Regne Unit, encapçalats per Chia-Ling Kuo, de la Universitat de Connecticut, van analitzar dades del Biobank britànic, on hi ha recollida informació genètica i sanitària de mig milió de voluntaris d'edats entre 48 i 86 anys.

El Biobank es va crear el 2006 amb l'objectiu de fer possibles estudis sobre la influència dels gens i del medi en diferents malalties. En aquest cas, els autors l'han fet servir per estudiar el paper del gen ApoE en la Covid-19.

Aquest gen es presenta en diverses variants. L'anomenada e4 afecta el metabolisme del colesterol i augmenta el risc de malaltia cardiovascular i demència. Hi ha una altra variant anomenada e3. En els que tenen l'e4 el risc de tenir demència és 14 vegades superior que entre els que tenen l'e3.

Demència i risc de Covid-19

Els autors es van centrar en aquesta variant perquè a Anglaterra i Gal·les s'ha vist que la demència és un factor de risc, entre la gent gran, per contraure la Covid-19.

En un estudi fet per investigadors anglesos i escocesos, encara no revisat I publicat, però que es troba a MedXriv, s'ha observat que entre vora 17.000 pacients hospitalitzats per Covid-19 al Regne Unit, la demència era una de les malalties associades amb mortalitat més elevada.

En la recerca publicada ara, Kuo i els seus col·legues van detectar persones que tenien dues còpies de la variant e4 o dues còpies de la variant e3 –cada persona rep un gen del pare i un de la mare.

Després, van rastrejar el tests positius per a Covid-19 fets entre mitjans de marc i finals d'abril. Van poder constatar que hi havia 37 persones amb el SARS-CoV-2 que tenien dues còpies de la variant e3. Però els que tenien dues copies de l'e4 eren molts més: 401.

Per acabar d'establir que aquesta última variant anava lligada a un risc més elevat de Covid-19, van ajustar les dades per factors com edat i sexe. La conclusió va ser que les dues variants e4 proporcionaven més del doble de risc que les dues còpies de l'e3.

Però com que aquesta variant està associada a la demència, podia ser que aquestes persones residissin, en un percentatge més alt, en residències, on el risc de contagi és més elevat.

Per això van excloure les persones que tenien les dues variants i que havien estat diagnosticades amb demència. I l'associació es mantenia. Per tant, el risc l'hauria de provocar la variant e4 i no el fet d'haver manifestat demència.

Els autors arriben a aquesta conclusió sobre la variant e4:

Segons expliquen els investigadors, aquesta variant afecta la funció de les lipoproteïnes, substàncies que transporten els lípids a través dels teixits, i, per tant, té influència en malalties cardíaques.

Però també és molt activa en els alvèols pulmonars, lloc fins on penetra el virus.

Estudi en bessons

Calen més recerques per establir el paper real de la variant genètica en el risc de tenir Covid-19, però aquest estudi va en la línia d'algun altre que mostrava una possible influència dels gens.

Així, un estudi fet per investigadors del King's College de Londres ha descobert que els bessons idèntics –que comparteixen al 100% el seu material genètic- solen tenir predisposició a tenir símptomes semblants de la Covid-19.

L'estudi encara no s'ha revisat i publicat, però es troba a MedXriv. Es basa en dades recollides amb una app anomenada Covid-19 Symptom Tracker.

Aquesta aplicació s'ha dissenyat perquè la gent comuniqui si té símptomes que poden suggerir Covid-19. Però els autors l'han feta servir per esbrinar si d'un grup de 2.600 bessons tots dos tenien o no símptomes de Covid-19 i quins eren. Ho van calcular amb l'ús d'un algoritme i amb dades de 2,7 milions d'usuaris de l'app.

Per evitar biaixos, els autors van tenir en compte si els bessons vivien en el mateix habitatge, cosa que afavoriria la influència del medi.

Finalment, van deduir que la genètica explicava el 50% de les diferències de símptomes deguts a la Covid-19. Així, els gens influïen per tenir febre, diarrea, deliris o pèrdua de gust I olfacte.

En canvi, entre bessons no hi havia més probabilitats de compartir altres símptomes, com veu ronca, saltar-se àpats, tos o dolor al pit o a l'abdomen.

Esbrinar el paper de la genètica en el risc de tenir Covid-19 i identificar quins gens concrets hi influeixen pot facilitar la comprensió dels mecanismes que desencadenen la malaltia i trobar noves maneres de prevenir-la o tractar-la.