Una parella de ducs s'instal·la a les illes Medes, un cas excepcional a Europa
Aquest mussol, un dels més grossos del món, és una espècie continental --que cria a terra ferma--, raó per la qual el niu que s'ha trobat a l'arxipèlag és singular
Redacció
2 min
La parella de ducs que s'ha localitzat a les illes Medes es troba a gust en aquests petits illots situats davant la costa de l'Estartit, al Baix Empordà. Tant, que ja fa 3 anys que hi són i aquest any han ampliat la família amb el naixement de tres pollets.
El biòleg del parc natural del Montgrí Albert Burgas, subratlla l'excepcionalitat de trobar aquest tipus de rapinyaire lluny de terra ferma:
És un fet singular, que segurament s'explica perquè hi troben menjar durant tot l'any.
I és que a les illes Medes els ducs tenen aliment garantit gràcies als gavians i als diferents ocells migratoris que fan escala en algun dels 7 illots que formen aquest arxipèlag.
Càmera i GPS
Per poder fer seguiment del dia a dia dels ducs establerts a les Medes, els biòlegs del parc natural han instal·lat una càmera a prop del niu i s'han anellat dispositius GPS tant a la parella progenitora com als seus 3 pollets.
Fotografia del niu captada per la càmera que s'hi ha instal·lat (Cedida pel Departament de Territori)
Ara, l'objectiu és observar si els mussols surten de les illes, tot i que Albert Burgas ho veu "poc probable", precisament perquè a l'arxipèlag hi tenen menjar en abundància.
El seguiment científic del duc també inclou la recollida de mostres del niu --plomes i restes d'animals-- per conèixer millor la seva dieta i saber també quan fan la muda.
El mussol més gros
El duc ("Bubo bubo") és, com apuntàvem, el mussol més gros d'Europa. Fa uns 70 centímetres de llargada i, amb les ales desplegades, pot arribar als 1,70 metres. Té els ulls d'un color taronja molt viu.
El duc és una espècie protegida. A Catalunya s'estima que n'hi viuen entre 600 i 700 parelles. El biòleg del parc natural del Montgrí Albert Burgas explica que hi ha zones on el duc gaudeix d'un estat de conservació favorable, però no a tot arreu és així:
A la plana de Lleida, on hi ha molt de conill, la presència d'aquest rapinyaire ha augmentat, però, en canvi, al Vallès, llocs d'Osona o el Prepirineu, les poblacions de duc han desaparegut, sobretot per causes humanes.
Al parc natural del Montgrí es tenen censades una desena de parelles, inclosa la de les illes Medes.
El biòleg Albert Burgas observant les Medes amb uns prismàtics (ACN/Xavier Pi)
Els ducs s'alimenten bàsicament de tudons, conills, eriçons o rates. Les amenaces principals per a aquesta espècie són les línies elèctriques, els atropellaments, els verins que ingereixen els rosegadors que es mengen i les basses de reg, on els mussols que hi cauen sovint no en poden sortir.
