Una peritonitis ha estat el que ha acabat amb la vida de l'alpinista català De la Matta
Els responsables de l'expedició al K2 han ofert una roda de premsa en la qual han donat tots els detalls de la mort de l'alpinista Manel de la Matta, de 41 anys, que ha perdut la vida aquest matí, quan baixava del K2, cim que havia aconseguit fer el seu company Jordi Corominas. El motiu de la mort de De la Matta ha estat una apendicitis, que ha derivat en una peritonitis, que ha impedit que seguís endavant. Un motiu doncs, "no alpinístic", com han destacat els seus companys. Òscar Cadiach i Manel de la Matta feien el descens per la via Magic Line, quan De la Matta ha mort al camp 1, a 6.000 metres d'altura.
3 min
El cap de premsa de l'expedició catalana, Daniel Martí, al K2 ha explicat com van anar els fets. Òscar Cadiach i Manel de la Matta havien renunciat dilluns passat a l'atac final al cim del K2, que va conquerir en solitari Jordi Corominas. Manel tenia símptomes aparents de mal d'altura i edema pulmonar i el més aconsellable era baixar al més ràpid possible al camp base. Així, De la Matta i Cadiach van fer el descens per la complicada aresta de la Magic Line fins al camp 1 al coll Negrotto, a 6.300 metres, on Manel i Òscar van arribar abans-d'ahir. El mal temps i la fatiga de Manel de la Matta van fer impossible el descens dels dos alpinistes. El quart membre de l'expedició, Valentí Giró, acompanyat de dos portejadors pakistanesos, va intentar sortir del camp base en direcció al camp 1, però una tempesta li va fer impossible la progressió. L'estat de salut de Manel de la Matta va empitjorar, fins a causar-li la mort, no per edema pulmonar com els símptomes apuntaven, sinó per un procés d'apendicitis agut. Moment en què Òscar Cadiach va prendre la difícil decisió de baixar al camp base i comunicar als altres membres de l'expedició el tràgic desenllaç. Jordi Tosas, membre de l'expedició que havia abandonat l'aventura feia un parell de setmanes per problemes professionals, ha expressat: "el Manel s'ha quedat per sempre al K2". De la Matta, un amant de la muntanya Manel de la Matta era un apassionat dels esports de muntanya des de molt jove. Li agradaven gairebé totes les seves facetes, des de l'alpinisme fins a l'escalda, passant pels descensos de barrancs o la bicicleta de muntanya, sense oblidar una de les seves grans passions, el parapent. En aquesta modalitat va ser un dels pioners a tot l'Estat i va fer nombrosos vols al Pirineu. Era un especialista de l'alpinisme hivernal, modalitat de la qual va arribar a acumular itineraris d'envergadura en grans parets. L'any 1993 va aconseguir la primera ascensió hivernal espanyola a la cara nord de les Grans Jorasses, als Alps. En l'alpinisme d'altitud tenia en el currículum dos vuit mils en veritable estil alpí: el Cho Oyu i el Shishapagma, aquest últim per la paret sud-oest. En dues ocasions havia intentat l'Everest, sense oxigen. Guia d'alta muntanya, professionalment combinava la seva condició d'expert, amb la gestió d'activitats recreatives en el medi ambient. Actualment era el director del Centre de Formació de Muntanya de l'Escola Pia de Sarrià.
