Una primavera més llarga i una tardor més tardana que fa mig segle
L'escalfament global allarga la primavera i fa que la tardor comenci més tard que fa mig segle. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC. Aquests canvis afecten també les plantes. Les fulles caduques duren més temps als arbres i, per tant, el període en què aquests fan la fotosíntesi s'allarga. És un fenomen que té alhora efectes beneficiosos i perjudicials per al canvi climàtic. Segons l'estudi, reciclen més CO2, però alhora deixen anar compostos que afavoreixen l'efecte hivernacle.
1 min
L'estudi del CSIC explica que el canvi climàtic té efectes sobre les plantes. Algunes d'aquests efectes són fins i tot positius. L'allargament de la primavera i el fet que la tardor entri més tard és beneficiós perquè les plantes capten durant més temps CO2, un dels causants directes de l'escalfament del planeta. Però, alhora, també amplifica el canvi climàtic perquè les fulles deixen anar altres compostos. Segons ha explicat a Catalunya Ràdio la científica del Centre d'Estudis Avançats de Blanes Iolanda Fililla, les fulles s'estan més temps als arbres i alliberen uns compostos anomenats orgànics volàtils que indirectament fa que augmenti la concentració d'uns altres gasos que sí que tenen una vinculació directa amb l'efecte hivernacle.
La investigació, que es publica a la revista "Science", també constata que aquest efecte afavoreix que les zones càlides, com ara el Mediterrani, siguin encara més càlides i tinguin més sequeres, i que les humides, com els tròpics, siguin encara més humides.
La investigació, que es publica a la revista "Science", també constata que aquest efecte afavoreix que les zones càlides, com ara el Mediterrani, siguin encara més càlides i tinguin més sequeres, i que les humides, com els tròpics, siguin encara més humides.
