Una sola gota de sang d'una punxada al dit podria permetre detectar l'Alzheimer

En el futur n'hi podria haver prou amb una punxada al dit per extreure'n una gota de sang per saber si es té o no Alzheimer. Es tracta d'un nou mètode, que va més enllà de les anàlisis de sang convencionals, per detectar la malaltia i ha estat desenvolupat amb la participació de l'Institut de Salut Carlos III (Madrid) i del Centre de Recerca de l'Alzheimer ACE de Barcelona.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Nature Medecine, s'ha provat en 337 pacients de set centres europeus. 

Aquesta nova tècnica permet trobar proteïnes relacionades amb l'Alzheimer i altres canvis cerebrals al líquid cefalorraquidi amb una precisió del 86% en identificar les alteracions relacionades amb la malaltia. Bàsicament, els pacients només han de punxar-se un dit de la mà i extreure'n una gota de sang, tal com ho fan els diabètics per mesurar-se la glucosa. Un cop fet, la sang s'asseca en una targeta de paper amb un filtre especial.

A més, aquest mètode té com a avantatge el fet que els mateixos pacients poden agafar-se la mostra, malgrat que sempre haurà de ser interpretada per un expert. 

Quins són els elements de detecció?

Els autors de l'estudi han vist que els nivells de proteïna p-tau217 a les mostres obtingudes mitjançant punció digital coincidien en gran manera amb els resultats de les anàlisis de sang estàndard i permetien identificar canvis relacionats amb la malaltia d'Alzheimer al líquid cefalorraquidi amb una precisió del 86%.

També s'ha mesurat amb èxit dos biomarcadors més associats a la malaltia, les proteïnes GFAP i NFL. La GFAP (proteïna àcida fibril·lar glial) és un biomarcador clau en l'Alzheimer, ja que indica l'activació de cèl·lules de suport cerebral associada a l'acumulació de plaques d'amiloide i cabdells de tau, cosa que permet detectar la malaltia de forma primerenca. 

Per la seva banda, la NFL (neurofilament lleuger) és una altra proteïna que s'allibera en danyar-se les neurones i que es converteix en un important biomarcador de neurodegeneració.

Aquest nou mètode suposa un avenç important, ja que actualment les proves per detectar la malaltia, com l'anàlisi del líquid cefalorraquidi o les tècniques d'imatge cerebral (com el TAC o el PET), solen ser invasives, cares o poc accessibles i, a més, detecten la malaltia quan ja està força avançada.

Els resultats apunten que aquesta tècnica senzilla podria fer possibles els diagnòstics a gran escala, incloent-hi persones sense recursos. Un fet important, especialment si es té en compte que, segons les estimacions, al voltant d'una de cada nou persones de més de 65 anys pateix aquesta malaltia, segons l'Alzheimer's Association.

Tot i això, els investigadors adverteixen que aquest procediment de diagnòstic encara no està a punt per al seu ús clínic i que cal continuar treballant-hi.