Una surera de Ceret, entre els líders mundials del sector amb un tap que treu el "gust de tap"

Un tap de suro tractat que elimina el risc que el vi tingui "gust de tap". Aquesta és la creació que fa una mica més de 20 anys va fer l'empresa Diam, establerta a Ceret (Vallespir). En aquest temps s'ha convertit en el segon líder mundial del sector. 

Treure aquest "gust de tap" ha estat possible gràcies a un procediment inventat per la mateixa empresa que neteja del suro amb CO₂ per eliminar les molècules responsables d'aquest regust, que afecta un 3% de les ampolles. 

Ara fabriquen cada any 2.000 milions de taps de suro i recullen un 15% de la producció mundial de suro. Hi treballen 750 persones, de les quals 280 a la seu de Ceret. Els seus ingressos anuals superen els 200 milions d'euros. I han decidit apostar encara més per la producció local.

Desenvolupar la plantació

La gran majoria del suro mundial creix i es cultiva a Portugal i Espanya. Davant l'evolució de les condicions climàtiques aquests cultius poden adaptar-se fàcilment en diferents zones de l'estat francès. 

És per això que l'empresa Diam, aquests darrers anys, busca nous terrenys disponibles, ho detalla Eric Feunteun, el director general:

"Els clients de les diferents regions franceses han de ser en capacitat de tenir suro local. I per això, encara que representi una part molt petita de la producció mundial de suro, que es fa aquí, hem de tenir la capacitat de collir-ne."

L'empresa ja ha fet plantar alzines sureres a les zones de Provença, al Tarn, a Còrsega i ara a la Catalunya del Nord. Concretament al poble de Paçà s'hi plantaran 3.600 arbres en un camp de 8 hectàrees. 

La previsió és de poder collir-hi el primer suro de qualitat per fer-ne taps d'aquí a 25 anys gràcies a una millora del rendiment, ja que els responsables de l'empresa expliquen que, de mitjana, entre la plantació i la segona collita del suro (el que es pot aprofitar per fer taps) es necessiten uns 40 anys. 

El suro utilitzat per als taps és el suro femella que creix a partir de la segona collita, la primera s'anomena suro mascle i només se'n pot fer un ús industrial, per fabricar aïllaments, entre altres.

A més, esperant que aquests arbres facin suro, Diam ha decidit ajudar als propietaris d'alzines sureres que, per manca de rendibilitat i de temps, no feien recollir el suro i així han aconseguit una collita rècord per la Catalunya del Nord amb més de 150.000 tones. 

El cultiu del suro local ajuda a lluitar contra les causes i les conseqüències dels incendis, perquè els boscos cuidats no presenten un risc tan elevat i, a més, com que el suro és un bon aïllant, no crema tant i protegeix l'arbre del foc.

Eric Feunteun explica també que permet establir un "circuit curt", pel qual el vi produït a les vinyes dels Pirineus Orientals es tapa amb suro de la mateixa zona. 

La incertesa dels aranzels 

Diam és el segon líder mundial del sector dels taps de suro, darrere de l'empresa portuguesa Amorim, i ara acusa les incerteses del mercat lligades als aranzels nord-americans sobre els productes europeus. 

Un 10% dels seus taps són exportats directament als Estats Units, així com una part important de les ampolles de vi que tapen. 

Els taps Diam es troben en més de 80 països i es calcula que, al món, una de cada cinc ampolles en porta un.