Una vida marcada per l'explosió al Castell del Remei fa 87 anys: "Van morir la mare i dos germans"
La matinada del 20 de gener de 1939 --fa 87 anys-- la vida de la Carme Vilanova Garcia va canviar per sempre. Ella mateixa encara s'emociona quan pensa "que diferents que serien les coses si tot plegat no hagués passat". Es refereix a l'explosió d'un polvorí del Castell del Remei, a Penelles (Noguera), quan les tropes franquistes ocupaven la finca.
Un incident mentre els soldats manipulaven una caixa de detonadors va provocar una reacció en cadena que va fer explotar un magatzem sencer carregat d'artilleria.
L'accident va segar la vida de 81 soldats i 6 civils, entre els quals hi havia la mare, dos germans i l'àvia de la Carme, que llavors tenia 5 anys.
Entrevista amb Carme Vilanova, supervivent de l'explosió al castell del Remei l'any 1939
L'explosió, segons algunes fonts, es va arribar a sentir en un radi de 15 quilòmetres al voltant del castell, que va quedar parcialment destruït, així com moltes de les cases del voltant, i va deixar moltes persones soterrades sota la runa.
La Carme no recorda el moment de l'explosió, però sí com la van trobar: "Dormíem els tres germans en un mateix llit quan ens va caure el sostre al damunt. Una biga em va quedar a sobre i va impedir que em caigués tota la runa".
Els seus dos germans no van tenir tanta sort, i van morir amb 6 i 4 anys.
El meu oncle va trobar un dels meus germans sota la runa, però no el va poder salvar.
A ella la van poder treure una estona més tard, quan ja van arribar altres persones a la zona més afectada per l'explosió.
A la majoria els van poder recuperar al cap de poc, però el cos de la seva mare no va aparèixer fins 7 mesos més tard. La Carme recorda que havia sortit en sentir la primera explosió i ja no la va veure més.
Mala sort
La Carme explica que la mala sort els va portar a ser a Penelles aquell dia: "Ens vam refugiar durant nou mesos a Vallverd, durant els combats. Vam tornar la mateixa tarda de l'accident perquè semblava que tot s'acabava, i hores més tard estàvem colgats de runa".
Feia menys d'un mes que les tropes franquistes havien arribat a la zona i quedaven pocs dies per a l'ocupació total de Catalunya per part de l'exèrcit feixista. El pare de la Carme, segons explica, s'havia entregat i era presoner dels franquistes a Balaguer. Anava en un tren a punt de ser traslladat al camp de concentració de Miranda de Ebro quan li van donar la notícia.
La Carme es va quedar amb alguns familiars seus fins que el seu pare va poder sortir del camp de concentració: "Ens vam quedar els dos sols, no m'imagino com ho va passar el meu pare quan ho va saber tot". Tot i la pèrdua de la seva família, el van traslladar igualment al camp de concentració.
El final de la guerra
El Castell del Remei és una de les finques agrícoles més importants de Catalunya, amb una història que es remunta a l'època dels romans. En arribar la guerra es va militaritzar i la van utilitzar tant republicans com franquistes segons va anar evolucionant el front.
Durant molt temps, no es va saber què havia provocat l'explosió. Els rumors del poble deien que els soldats franquistes s'havien begut els vins del celler; d'altres parlaven d'un sabotatge dels republicans.
Fa 10 anys es va trobar documentació militar que descrivia els fets i va posar una mica de llum a aquella fatídica nit de gener. L'expert en la Guerra Civil Pol Galitó explica que va ser una reacció en cadena:
Estaven carregant els camions de munició quan van picar un detonador d'una bomba de mà. Això va fer explotar la munició del camió i posteriorment la que hi havia al magatzem.
Tot i l'impacte que va provocar l'explosió a la població civil i l'elevat nombre de víctimes, militarment l'accident no va tenir cap conseqüència.
"Va explotar un dipòsit d'una unitat militar, però n'hi havia moltes altres amb munició. Per tant, van poder continuar subministrant artilleria", explica aquest expert.
Pocs dies després, el 26 de gener, els franquistes arriben a Barcelona i els primers dies de febrer van acabar ocupant tot el territori català.
