Veïns de Vallcarca denuncien que volen desallotjar tres finques més després de les barraques

Fa uns 10 dies, l'Ajuntament de Barcelona va desallotjar i enderrocar les barraques de Vallcarca. Des de l'associació veïnal Som Barri van reallotjar algunes de les persones que hi vivien en edificis propers: pisos o locals buits propietat de l'Ajuntament. 

Es tracta de tres edificis ocupats de propietat municipal, concretament, que l'Ajuntament vol recuperar i enderrocar perquè diu que s'hi donen situacions d'infrahabitatge. Dues finques són a l'avinguda de Vallcarca 83 i 87 bis i l'altra és un taller al carrer Farigola. En total hi viuen una quarantena de persones. 

El consistori defensa que fa mesos que va iniciar els procediments, però des de l'associació veïnal Som Barri denuncien que els tràmits s'han accelerat des del desallotjament de les barraques. 

"Després dels desallotjaments dels assentaments, al cap d'unes 24 hores van començar a arribar les notificacions que en cinc dies s'havien d'abandonar els pisos dels dos blocs sencers i el taller", explica Aran Llivina des de Som Barri. "Això ocasiona malestar al barri perquè és un procés administratiu que no ofereix garanties jurídiques", afegeix. 

Tot plegat forma part d'un projecte de transformació del barri, que preveu una rambla verda i centenars de pisos nous. Fonts municipals recorden que les parcel·les de l'avinguda de Vallcarca, 83 i 87 estan qualificades d'equipament, mentre que la parcel·la del carrer de Farigola, 3 és d'habitatge protegit i ha de permetre ampliació de voreres d'aquest carrer en el marc de les obres de l'anella, ja en marxa.

Un dels afectats és l'Iru Moner, que viu amb els seus fills menors. Fa mesos va rebre una carta de l'Ajuntament que deia que volia recuperar d'ofici l'edifici amb l'argument que es tracta d'infrahabitatge. "Vam presentar unes al·legacions en què diem que no és infrahabitatge", explica Moner. "A part, aquí han vingut serveis socials i m'han donat tant l'empadronament com l'informe de vulnerabilitat", afegeix. 

El divendres 9 de maig, l'endemà del desallotjament de les barraques, va rebre una notificació de l'Ajuntament que deia que no acceptaven cap de les al·legacions i que tenia cinc dies naturals per desallotjar la finca. En cas de no fer-ho, l'advertien que "es procediria a desallotjar-los fent ús de tots els mitjans compulsoris admesos legalment". Aquest termini ja ha expirat i ara no sap què passarà. 

Segons Moner, als edificis del costat encara no han iniciat el procés d'expropiació. Per això, considera que quan enderroquin l'edifici, "el que volen fer és deixar aquí un solar molts anys, quan Vallcarca ja ha patit un 'urbanicidi'". "Van caure les barraques, caurem nosaltres i si no els aturem, seguiran", critica Moner. 

"Amb les despeses que tinc amb els meus tres fills i amb el salari de 'mil-i-poc-eurista' no trobo res al barri", lamenta. Segons el portal immobiliari Idealista, a Vallcarca no hi ha cap pis de més de 60 metres quadrats per menys de 1.300 euros al mes. 

Des de Som Barri asseguren que als blocs hi viuen famílies vulnerables: "El bloc del 87 bis es va ocupar fa uns anys per part del sindicat d'habitatge per posar-hi famílies vulnerables", recorda Llivina. 

Què ha passat amb les persones que vivien a les barraques?

El Mustafa, de 28 anys, i l'Ibrahim, de 24, són dues de les persones que vivien a les barraques de Vallcarca, desallotjades a principis de mes. L'associació veïnal Som Barri els va reallotjar al local de l'edifici d'avinguda de Vallcarca 87 bis, un edifici ocupat propietat de l'Ajuntament. Ara, però, també tenen risc de ser desallotjats. 

"Vivíem a les barraques, tampoc no estàvem bé del tot, però com a mínim teníem un sostre, no?", diu l'Ibrahim. Al seu costat hi ha el Mustafa, que assegura: "L'Ajuntament no ha fet res per nosaltres ni ha preguntat per nosaltres, només ens ha ajudat la gent del barri". 

José Gonzalez, de Som Barri, és una de les persones que ha donat suport a aquests dos joves. Després del desallotjament de les barraques, explica: "Els veïns -principalment famílies gitanes romaneses i joves magrebins- s'han quedat sense cap alternativa habitacional ni laboral". 

Molts d'ells, explica Gonzalez, treballaven de la ferralla i, per tant, es van veure sense casa ni lloc on treballar. "Serveis socials no els ha ofert res que sigui una alternativa a allò que els està passant", diu González, que recorda que els han hagut de reallotjar "en espais prèviament ocupats".

Davant del reclam del consistori per recuperar aquestes finques, diu: "No tenim força per oposar-nos-hi, però sí que demanem que els trobin alternatives socials i habitacionals". "El seu problema no és només de sostre, sinó econòmic", afegeix. Segons González, "hi ha més de tres famílies" que ja han tornat a Romania. 

L'Ajuntament de Barcelona assegura que sí que els ha ofert alternatives residencials i recorden que el desallotjament de les barraques es va fer perquè hi havia "un risc imminent per a la seguretat de les persones".

De les 18 persones que segons el consistori constava que pernoctaven a l'assentament abans de l'incendi, "els equips de serveis socials municipals tenien en seguiment i vinculació 11 persones".

Segons fonts municipals, "en sis casos, s'ha fet oferiment de derivació als recursos habitacionals per a persones sense llar, i tant abans com després del desallotjament no han estat acceptats per aquestes persones". Es tractaria dels anomenats Centres de Primera Acollida (CPA), espais municipals amb cobertura de necessitats vitals bàsiques (allotjament, alimentació, higiene, atenció sanitària) destinats a persones sense xarxa de suport i amb necessitat d'atenció socioeducativa intensa. 

També diuen que en tres casos --el cas d'una unitat familiar--, "tampoc han acceptat oferiment d'allotjament temporal d'urgència, i des dels Serveis Socials se'ls està acompanyant per poder fer inscripció al registre de sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial".

Mentrestant, a l'espai on fins ara hi havia les barraques hi ha centenars de blocs de formigó de color groc, els coneguts com a New Jersey, per tal d'impedir que s'hi tornin a instal·lar.