Venturós parla de la depressió que li va fer deixar l'alcaldia: "El pitjor era la por de mi mateixa"
Parlar de salut mental ja no és, o no hauria de ser, un tabú. La pressió, l'exigència constant, les crisis personals, el context social... són molts els factors que poden afectar l'equilibri emocional de qualsevol persona.
És el cas de Montse Venturós, exalcaldessa de Berga per la CUP, que ha parlat per primera vegada des que va deixar el càrrec fa quatre anys, immersa en una depressió profunda. En una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio, ha explicat com, a poc a poc, i després d'un llarg tractament, comença a veure una sortida a la seva situació.
El testimoni de Venturós posa veu a moltes experiències relacionades amb la salut mental i, alhora, connecta amb el desgast emocional que suposa exercir la política en contextos d'alta tensió.
L'exalcaldessa de la CUP assegura que no sap per què he tingut una depressió, però que, en el seu cas, "hi va haver una multiplicitat de factors".
La caiguda al pou
El marc polític d'aquell moment va tenir un pes cabdal com a detonant de la malaltia, però també les "causes socials". Venturós recorda: "La primera legislatura (2015-2018) va ser molt intensa en relació amb el procés de ruptura amb l'estat espanyol. La segona (2019-2021) va ser molt, molt intensa, amb la covid. Són dos factors que van fer que evidentment jo em desgastés."
Aquesta situació la va portar a tenir pensaments molt foscos i això li va fer saltar totes les alarmes: "Em va fer molta por quan vaig començar a pensar 'ja em podrien cardar dins el talego i així descanso', o 'si un camió d'aquests de la guixera t'estampés, ja s'acabaria tot i podries descansar'."
El pitjor que he passat aquests anys ha sigut la por de mi mateixa
La seva diagnosi va ajudar-la a entendre altres situacions relacionades amb la salut mental. "Vaig reflexionar molt sobre tots els comentaris que em feien, o que jo hauria pogut fer, i que són completament injustos: 'apunta't al gimnàs, o fes alguna cosa'. Això són xorrades. Una persona amb depressió no pot. No és que no vulgui, és que no pot."
L'exalcaldessa agraeix la feina del sistema de sanitat pública i assegura: "Parlar-ne és un exercici que segur que em va bé a mi i que potser també pot anar bé a altres persones."
Un abans i un després
En l'àmbit polític, Montse Venturós va ser una de les figures de més pes polític de la CUP quan va aconseguir l'alcaldia de Berga el 2015. El moment polític a Catalunya era de màxima efervescència amb un procés independentista que anava prenent cada vegada més volada.
Venturós assegura que ella hi va creure des del primer moment i que encara no n'ha perdonat el desenllaç. "El dia que s'havia de proclamar la República, em vaig anar a acomiadar de la meva mare, que s'estava morint. La meva mare em va dir que anés a Barcelona, que era pel que jo havia lluitat sempre i que és el que havia de fer."
Em va fer molt mal no poder culminar la independència
"Tot i que després encara vaig poder compartir quatre mesos amb la meva mare, aquell comiat em va fer molt mal", recorda.
Durant el segon mandat, l'esclat de la covid va representar un nou cop molt dur per a Venturós, que va haver de gestionar diversos càrrecs associats a l'alcaldia en un moment de màxima pressió: "Com a presidenta de l'hospital, el gerent i el director mèdic es van posar malalts, s'havia de gestionar l'Ajuntament, la residència municipal, ajudar altres residències i centres de dia no municipals... A mi això em va suposar molta pressió."
D'altra banda, Venturós reivindica que des dels ajuntaments es pot fer molta feina de transformació social. I tot i que, diu, li han demanat en més d'una ocasió que torni, té clar que no vol tornar a la política institucional.
