Veritat i mite de la Passionària catalana: un còmic retrata la mare de l'assassí de Trotski
L'editorial Garbuix Books acaba de publicar, en català i castellà, un còmic de Pep Brocal que retrata Caritat Mercader, coneguda com la Passionària catalana, que va ser la mare de l'assassí de Trotski.
L'obra pretén trencar amb la imatge que s'ha presentat sovint de la Caritat: una dona calculadora i dominant, capaç de sacrificar el seu fill, Ramon Mercader, per la causa de Stalin.
La Caritat va fer que el seu fill assassinés Trotski?
Pep Brocal està convençut que no. Després d'una intensa investigació, conclou que no l'hi va ordenar: "Atempta contra la seva vida i mata'l". Tampoc no creu, però, que --un cop presa la decisió-- li digués: "Ramon, no ho facis".
Els que van fer córrer que ella havia estat la instigadora va ser el POUM, el Partit Obrer d'Unificació Marxista, amb què s'havia enemistat pels fets del maig del 1937.
Brocal creu que també hi ha un component psicològic en aquest crim, que és la relació mare i fill:
La mare era un personatge tan potent que el fill volia fer alguna cosa que estigués a l'altura.
Com era la Caritat?
Pep Brocal ens fa el retrat d'una dona extraordinària, polièdrica i polifacètica, que són diferents dones en una.
Tenia una personalitat estrident, irascible i voluble, però, d'altra banda, podia ser molt generosa amb qui ella triava.
I també, de retruc, hi trobarem el retrat d'una època: el segle XX, amb tot el tema del comunisme, la Guerra Civil, l'exili, la guerra freda... I tot amb un caràcter explosiu.
Era un volcà de personalitat.
La Caritat no va parar d'evolucionar durant tota la seva vida, diu Pep Brocal. "Des de petita que va entrar a les Carmelites Descalces, després va fer vida burgesa a Sant Gervasi fins a fugir amb un aviador francès a Dacs, al departament de les Landes. Quan ell mor la Caritat entra en una deriva autodestructiva i és el comunisme qui la ve a rescatar."
Però, com que sempre era tan intensa i anava a totes, es va fer militant revolucionària i espia soviètica.
Primer a cara descoberta, però després de ser ferida greument al front, ja en un segon pla --i amb una activitat de la qual no hi ha documentació-- en missions als països escandinaus, a Brussel·les, Mèxic, Turquia i també a Espanya.
I les veritats, mitges veritats i mentides del subtítol, també les provocava la mateixa Caritat, que es dedicava a ampliar la pròpia llegenda, explicant moltes falsedats de si mateixa.
La Passionària catalana
La van anomenar Passionària catalana, comparant-la amb Dolores Ibárruri, tot i que tenien un tarannà totalment oposat i eren dues maneres de treballar pel comunisme diferents.
La Dolores tendia a ser la protagonista de mítings i marxes i la Caritat treballava a l'ombra, sense publicitar les seves accions.
Caritat del Río va ser condecorada amb l'orde de Lenin, la primera dona estrangera a rebre aquesta insígnia. Però amb el temps ja no creia tant en la ideologia comunista.
Està molt cansada i en certa manera decebuda de la deriva que ha viscut el comunisme. Però té Stalin com a figura referent fins al final.
Va acabar els seus dies a París, fent mitja, pintant i llegint novel·les d'espies... Només demanava una cosa, sobreviure a Franco. Va morir 24 dies abans que el dictador espanyol.
Només 4 anys després va morir a l'Havana el seu fill Ramon Mercader, que va passar 20 anys a la presó de Lecumberri, a Mèxic, després de l'assassinat de Trotski.
Ramon Mercader va morir d'un càncer d'ossos i s'especula que un rellotge que li van regalar els soviètics contenia poloni radioactiu.
