Andròmeda, la galàxia "bessona" de la Via Làctia

Veuen per primera vegada com una estrella massiva es converteix en un forat negre

És una estrella de la galàxia d'Andròmeda que, en comptes de convertir-se en supernova, es va acabar enfonsant sobre si mateixa i va desaparèixer
El periodista Josep Maria Camps mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo i antropòleg
3 min

Astrònoms nord-americans han fet el seguiment dels últims anys d'una estrella de la galàxia d'Andròmeda i han arribat a la conclusió que va esclatar sense convertir-se en una supernova i ara és un forat negre.

Un telescopi de la NASA va captar el 2014 com aquesta estrella es va anar fent més i més brillant, i tres anys després va desaparèixer, però el fet va passar desapercebut per als investigadors.

Fins que un equip liderat per Kishalay De, astrònom de la Universitat de Colúmbia de Nova York, ho va descobrir i va recopilar les dades registrades sobre l'estrella des del 2005 per diversos telescopis terrestres i espacials.

Va deduir que el que havia passat és que s'havia convertit en un forat negre i va completar les dades fins al 2023 per confirmar-ho, un descobriment que Kishalay De ha qualificat de "sorprenent":

L'evidència de la desaparició de l'estrella es trobava en dades d'arxiu públics, però ningú se'n va adonar durant anys fins que nosaltres ho vam descobrir.

D'estrella massiva a forat negre

És la prova més clara de la transformació d'una estrella massiva en un forat negre que s'ha descobert mai fins ara, i els resultats de la recerca s'han publicat fa pocs dies a la revista Science.

L'estrella en qüestió va rebre la denominació d'M31-2014-DS1 i abans d'augmentar d'intensitat ja era de les més brillants d'Andròmeda, la galàxia espiral més pròxima a la nostra, la Via Làctia.

Segons els investigadors, tenia 13 vegades la massa del nostre Sol quan es va formar, i quan es va "morir" en tenia només 5. La resta l'havia emesa com a "vent solar" al llarg de milers de milions d'anys.

Llavors ja era una estrella supergegant massiva en la qual no quedava hidrogen, i el futur més probable de la qual era explotar per convertir-se en una supernova, però segons De, no és el que va passar:

Durant molt de temps s'ha assumit que les estrelles amb aquesta massa sempre exploten com a supernoves, i que aquesta no ho hagi fet suggereix que poden o no explotar.

Andròmeda, la galàxia d'espiral més pròxima a la Terra
Andròmeda, la galàxia d'espiral més pròxima a la Terra (Reuters)

L'estrella és una "supernova fallida"

Molt al contrari, el 2016 la seva lluminositat infraroja va començar a disminuir i en les observacions del 2022 i el 2023 havia baixat més de 10.000 vegades, i només era detectable en unes quantes freqüències.

Els investigadors creuen que el que va passar és que, en comptes d'explotar, la massa de l'estrella es va anar compactant cada vegada més fins a convertir-se en un forat negre, del qual no pot escapar ni la llum.

Per això han qualificat l'estrella com a "supernova fallida", és a dir, que en comptes d'esclatar espectacularment i eclipsar totes les estrelles del seu voltant com fan habitualment les supernoves, va enfonsar-se en si mateixa poc després de l'explosió.

Aquest descobriment aporta molta més informació sobre els forats negres, que feia molt temps que se sospitava que existien quan en les dècades del 1960 i el 1970 es van teoritzar matemàticament.

Des de llavors se n'han descobert desenes a la Via Làctia i molts més a les galàxies pròximes, però no s'havia vist mai de manera tan clara com era la transformació d'una estrella en forat negre.

Pot haver-hi molts més forats negres del que es creia

El 2010 se'n va detectar una a la galàxia NGC 6946, però com que està 10 vegades més lluny que Andròmeda i les dades recollides eren 100 vegades menys precises, no va aclarir gaires coses.

Segons Kishalay De, el descobriment que han fet permet pensar que poden estar naixent forats negres "discretament" a molts llocs de l'univers i estar-nos passant molt "desapercebuts".

Els registres sobre aquesta estrella convertida en forat negre es van fer entre el 2005 i el 2023, però la conversió va passar fa 2 milions i mig d'anys, el temps que ha trigat la seva llum a arribar a la Terra.

Avui és notícia

Més sobre Ciència i tecnologia

Mostra-ho tot