Què són les aurores SAR, el fenomen que ha tenyit de vermell el cel nocturn a Catalunya

La nit de dimarts a dimecres, sobretot, i de dimecres a dijous, la Terra ha rebut els efectes de diferents erupcions solars i, a Catalunya, n'hem rebut les conseqüències excepcionals en forma d'aurores SAR.

Quan aquestes immenses flamarades del Sol arriben al nostre planeta, acostumen a produir tempestes geomagnètiques que, al seu torn, generen aurores boreals, a l'àrtic, i aurores australs, a l'antàrtic. 

Catalunya només ha presenciat un reflex de l'aurora boreal, el que es coneix tècnicament com a aurora SAR. Les que es van veure dimarts a la nit, finalment, van ser més intenses que les que s'havien previst per dimecres a la nit.

Els responsables del Parc Astronòmic de Prades, que també estaven pendents de l'evolució de la tempesta geomagnètica d'aquestes dues nits, ja advertien aquest dijous al matí que l'activitat no ha estat "prou elevada per observar-se des de Catalunya", tot i que potser n'han arribat a capturar "lleument" algun reflex.

Els SAR, reflexos de les aurores polars

Gràcies a la protecció del camp magnètic del nostre planeta i altres factors mitigadors, les tempestes geomagnètiques especialment intenses generalment produeixen poc més que un espectacle lumínic dels que estem poc acostumats a veure per Catalunya: les aurores boreals. 

Les que es poden observar des de les latituds catalanes són aurores estables vermelloses (SAR, per les seves sigles en anglès), que es produeixen a l'alta atmosfera. "Des de Catalunya el que veiem és un fenomen que es produeix a centenars de quilòmetres cap al nord", ha explicat l'astrònom i divulgador del Parc Astronòmic de Prades, Aleix Roig.

L'astrònom ha afegit que es tracta d'un "fenomen no inusual, però força extraordinari". L'any passat es va poder veure alguna aurora SAR i aquest any 2025 podria ser "un dels grans moments d'aurores des de Catalunya", ha dit Roig.

Les tempestes geomagnètiques tenen potencial per afectar xarxes elèctriques i satèl·lits, però en termes generals el seu impacte serà "limitat i de curta durada", tal com ha indicat el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, sense conseqüències greus per la població ni pel funcionament dels sistemes tecnològics. 

La de dimecres a dijous hauria estat la segona nit consecutiva en què experimentàvem un fenomen tan excepcional per nosaltres i alguns observatoris, com el de Pujalt, van convidar a qui vulgui anar-hi a gaudir-lo.

Des de l'Observatori de Pujalt hem decidit obrir les portes de 18 h a 20 h per qui vulgui venir de forma gratuïta, davant la probabilitat de poder observar el reflex de les aurores boreals des de la nostra zona.

Aquest dimecres a la matinada ja s'han observat aquests reflexos de les aurores boreals des del nostre país, fruit de dues CME anteriors, i se n'han pres testimonis fotogràfics des de diferents punts de Catalunya, com aquesta que s'ha fet des de Conill, al poble de Pujalt, a l'Anoia.

Incertesa abans de la tempesta

L'erupció solar que va impactar la Terra la nit de dimecres, convertida en una tempesta geomagnètica, no va ser tan intensa com s'havia previst inicialment, ni com la que s'havia viscut la nit anterior.

Era un dels escenaris que ja es valoraven dimecres i que van fer viure amb incertesa els efectes de la tempesta. Finalment, tal com expliquen des de l'Observatori de Pujalt, que hagi arribat amb polaritat magnètica positiva ha estat determinant en la seva debilitat.

Sabem quan s'acosta una nova CME, una nova ejecció de massa coronal que sorgeix d'una erupció solar, i que sovint generen aurores boreals o aurores SAR. Però poc més es pot predir a partir dels models de meteorologia espacial.

Per un cantó, la velocitat d'una CME varia entre els 400 i els 2000 km/s, per tant, és difícil saber l'hora d'arribada exacta, amb "un marge d'incertesa de moltes hores".

Per altra banda, la força de l'impacte depèn i molt de l'orientació del seu camp magnètic, una dada que es desconeix fins que el plasma solar ja es troba pràcticament a tocar de la terra:

Si el camp magnètic de la CME es troba orientat cap al sud, s'acobla més fàcilment amb el camp magnètic terrestre, que és de direcció nord, i això facilita que el vent solar penetri la magnetosfera.

Una condició que donava esperances de veure un bon espectacle lumínic és que la magnetosfera (el camp magnètic que rodeja la Terra) ja estava alterada, pertorbada per les dues CME de dimarts a la nit i, per tant, estava prou inestable per a provocar una bona tempesta geomagnètica, amb més intensitat i aurores més baixes en latitud, tal com pronosticaven alguns models de meteorologia espacial:

Alguns models pronostiquen una possible tempesta geomagnètica moderada o forta, tot i que el resultat final dependrà de la combinació exacta de velocitat, densitat i orientació del camp magnètic solar quan arribi.

Què és una ejecció de massa coronal del Sol?

Una CME és una gran quantitat de plasma que el Sol expulsa de tant en tant en explosions de la seva capa més externa, la corona solar. 

En una CME normal, el camp magnètic terrestre atrau les partícules carregades del sol i les dirigeix als dos pols. Per això, les aurores polars, les boreals o les australs, es veuen habitualment en el pol nord i el pol sud, respectivament.

Quan una CME és especialment potent, com les últimes, el camp magnètic cedeix parcialment a la pressió. El plasma solar acaba penetrant en capes de l'atmosfera més allunyades dels pols, en latituds més pròximes a l'equador. 

Les partícules carregades que porta el plasma procedent del Sol interactuen amb la Terra produint la brillantor característica de les aurores i, en latituds més baixes com la de Catalunya, en podem arribar a veure els efectes lumínics, habitualment en forma d'aurora SAR.

És un fenomen rar, però no serà l'últim

L'activitat solar no pararà i és possible que seguim veient aurores polars lluny de les zones àrtiques i antàrtiques en els pròxims mesos.

L'astrònom Aleix Roig explica l'elevada activitat solar que estem vivint.

Aquests últims episodis d'enormes tempestes solars ens han enviat partícules carregades d'alta velocitat, que han interaccionat positivament amb el camp magnètic de la terra i això ha produït un fenomen d'aurores intens, que s'ha pogut detectar des de latituds tant al sud. 

Tot i que ja hem deixat enrere el moment més àlgid de màxima activitat solar d'aquest darrer cicle, amb les intenses aurores boreals a llocs poc habituals que vam gaudir també a Catalunya, seguim experimentant cert frenesí solar. 

El cicle habitual d'activitat solar és llarg, d'11 anys, i estem encara lluny dels períodes més tranquils de la nostra estrella. Segons Roig, el pic actual "està sent especialment intens".