Vi de muntanya a Osona: vinya a més altura per esquivar els efectes del canvi climàtic
Diuen que la vinya va desaparèixer de la comarca d'Osona molt abans de la fil·loxera perquè cultius com els cereals sortien més rendibles. D'això ja fa més d'un segle i mai més s'ha tornat a relacionar la comarca amb la vinya.
Fa 30 anys, a Taradell hi van tornar a plantar ceps i ara, a Santa Maria de Besora, a 900 metres d'altura, ha nascut un altre projecte vitivinícola.
L'ha engegat Brad Call, un empresari nord-americà dedicat a la investigació a la implantació del 5G. El seu somni era fer vi i es va enamorar de la finca mil·lenària Mas Clarella.
Fa vuit anys hi va plantar cinc hectàrees de vinya, distribuïdes en terrasses, amb varietats com el Pinot noir, el Macabeu o l'Ull de Llebre. La incògnita era saber si a aquesta altura, el raïm maduraria prou bé.
Estem acostumats a veure les vinyes en zones baixes i planes, i això amb el canvi climàtic està canviant, perquè a la muntanya ja es comença a veure exemples de vinya amb èxit.
L'enòleg de La Rioja que dirigeix aquest projecte de vinya de muntanya, Goyo Gordaliza, diu que cada vegada els viticultors s'ho plantegen més.
Podem aconseguir maduracions alcohòliques similars a altres zones. El resultat són vins fresquets, molt aromàtics.
Explica que la vinya és un dels cultius més sensibles al canvi climàtic. "A les zones baixes es comença a veure descompensacions que abans no es veien en el desenvolupament vegetatiu de la planta i el resultat són vins desequilibrats", assegura i afegeix que ja es nota per exemple a les zones de á Meseta.
Algunes bodegues reconegudes ja comencen a veure que si planten una mica més amunt, limiten el grau alcohòlic excessiu i obtenen més bons resultats.
A Osona ja han començat a sortir les primeres 10.000 ampolles de vi del "vi de muntanya" i ara provaran de recuperar antigues varietats autòctones per veure si també s'adapten bé a la zona.
