Vida més enllà dels macrofestivals, una celebració de la cultura feta a petita escala
"Si els macrofestivals són tan dolents, tu què proposes?". Aquesta pregunta ha acompanyat el periodista Nando Cruz des que l'any 2023 va publicar l'assaig "Macrofestivales. El agujero negro de la música", un llibre molt crític amb el model dels grans esdeveniments que des de fa dècades dominen el panorama de la música en directe.
Per respondre aquesta pregunta --Tu què proposes?--, ha escrit el llibre "Microfestivales y otros escenarios posibles" (Sílex), un recorregut per formes alternatives d'organitzar-se al voltant de la música. És una celebració de la cultura feta a petita escala, "en un moment en què la pressió de la indústria musical cap a la macrofestivalització de la cultura és molt bèstia", diu l'autor.
De l'Aplec a la rave
"Microfestivales" explica quinze projectes, tots molt diferents entre si, alguns d'insòlits. Per exemple, el festival itinerant l'Aplec dels Ports, al País Valencià, que des de fa gairebé 50 anys mobilitza tota la comarca dels Ports a favor de la llengua i la cultura.
L'organització de l'Aplec, és única: la festa se celebra cada any en un poble diferent de la comarca, i així els voluntaris de cada poble es reparteixen rotativament la càrrega de muntar un esdeveniment que en algunes edicions ha arribat a reunir 10.000 persones.
Al mapa de "Microfestivales" hi ha locals com The Rincón Pío Sound, l'única sala de concerts del poble de Don Benito, a Extremadura, que s'ha convertit en un refugi de bandes de música underground de tot Europa. I també raves, festes de música electrònica que s'organitzen de forma clandestina.
"En tots els exemples hi ha aquesta idea que sense música no podem viure, i que passi el que passi els humans ens ho farem com sigui per trobar espais per trobar-nos al voltant de la música".
Projectes petits, idees grans
Per Nando Cruz, totes aquestes iniciatives tenen una cosa en comú. "Allà al darrere hi ha la intenció d'enriquir la vida de les persones". Posa com a exemples l'Aplec, que cada any s'organitza al voltant d'una reivindicació concreta a favor del territori.
O el Reggeaboa, un festival de música jamaicana que ha posat al mapa Balboa, un poble minúscul de Lleó que estava a punt de desaparèixer i ara creix en població.
Guitarres contra hipermercats
Inspirat per la crítica als macrofestivals de Nando Cruz, un altre periodista, Luis Benavides, també ha volgut reivindicar la música de proximitat. El seu llibre, "Actitud. Vida en los minifestivales" (Sílex), recorre una vintena de petits festivals autogestionats de tot l'Estat que tenen com a denominador comú les guitarres: són trobades al voltant del rock, el hardcore i el punk que fan comunitat.
El títol és un homenatge a l'Actitud Fest de Vidreres, un festival autogestionat de la comarca de la Selva que Luis Benavides considera exemplar. "Podríem fer el paral·lelisme amb una botiga de barri", diu Benavides. "No és el mateix comprar a un hipermercat, que tot és molt impersonal, que comprar a un botiguer que saps el seu nom i cognom. En un petit festival tens una sensació de formar part d'alguna cosa, digues-li comunitat, digues-li escena".
Un pols metafòric
Un dels escenaris del llibre "Actitud" és la botiga de discos Ultra-Local Records, al barri del Poblenou de Barcelona. Cada any, coincidint amb el Primavera Sound, la botiga organitza un minúscul festival gratuït, el MicroClima Sound, entre les quatre parets del local. "El fet que el MicroClima coincideixi amb el Primavera és una mena de pols metafòric, i sobretot és una manera de demostrar que hi ha més coses en aquelles setmanes que tothom parla del mateix".
Petit vol dir irrellevant?
Per Nando Cruz, la importància de projectes autogestionats com els que apareixen a "Microfestivales" i "Actitud" va més enllà de la música. "Hem de trencar una mica aquesta mirada que les coses grans són bones en si mateixes i les coses petites són prescindibles. Jo crec que és precisament al contrari: moltes coses grans són prescindibles i molts projectes petits, si no existeixen, la societat serà bastant més complicada i més hostil per a tothom".
