"Vides en venda": La dura realitat del tràfic d'òrgans a l'Iraq, a "30 minuts"
Per a molts iraquians en situació de pobresa, l'única manera de sobreviure a la dura realitat del país és posar en venda els seus òrgans. El mercat d'òrgans de l'Iraq és una indústria que mou uns 1.500 milions de dòlars amb vincles amb el crim organitzat, i que existeix per la complicitat del govern iraquià.
Um Yousef és una de les persones que va decidir vendre el seu ronyó per sortir de la pobresa i ajudar el seu fill malalt.
Em van operar per treure'm un ronyó, ara fa dos anys. Però la meva situació ha empitjorat. Tinc el sistema immunitari molt feble. Em poso malalta fàcilment i em trobo molt malament. Quan vam anar a l'hospital tenia molta por. Em feia por morir-me i no tornar a veure els meus fills. Va ser un moment molt complicat.
Amb la venda del ronyó, la Um va poder resoldre alguns dels seus problemes, però ara tot ha anat empitjorant.
Vaig arreglar la casa, vaig enviar el meu fill a un centre de tractament de l'autisme i em vaig poder cuidar del meu altre fill. Els diners em van servir per cuidar-los a ells, però jo, en canvi, m'he trobat cada dia pitjor.
Testimonis com el de la Um explica perquè homes i dones desesperats estan disposats a convertir-se en donants per sobreviure uns mesos més. Ella és una de les víctimes del tràfic d'òrgans, un negoci que segons la Societat Internacional de Nefrologia s'aprofita de les necessitats de 850 milions de persones d'arreu del món que tenen malalties renals cròniques.
Segons el portal de dades Statista, cada any es fan a tot el món uns 100.000 trasplantaments de ronyó i aproximadament un 15% es fan de manera il·legal.
Hi ha una relació directa entre l'escassetat d'òrgans disponibles i la predisposició de la gent més pobre a vendre-se'ls. Els que es dediquen a aquest comerç il·legal a l'Iraq i al Kurdistan, cobren uns 30.000 dòlars, i la persona a qui se li extreu el ronyó només rep una quarta part d'aquests diners.
Per al doctor Gonan Friad, cap del programa de trasplantaments de l'Hospital de Sulaimaniya, un dels principals problemes és que a l'Iraq no existeix un programa de donacions procedents de cadàvers.
Quan veig, per exemple, que una mare de quatre o cinc fills es posa malalta, sé que al país no hi ha prou centres de diàlisi i que la pacient pot ser que es mori per una insuficiència renal crònica. Com a metges, no tenim dret a dir-li a un donant que no pot donar. No tenim aquest dret, perquè no és cosa nostra. És al comitè d'ètica, a qui li correspon investigar els motius de la donació.
El nombre de persones amb malalties renals cròniques augmenta ràpidament a l'Iraq, igual que a Europa. Segons la Societat Internacional de Nefrologia, les malalties renals cròniques es convertiran en la cinquena causa de mort al món l'any 2040.
Amb aquesta realitat a escala global i mentre es mantingui la situació de pobresa, corrupció governamental i lluites sectàries, a l'Iraq, com en altres països, el tràfic d'òrgans seguirà posant en joc les vides de moltes persones desesperades.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Nancy Porsia, Mario Poeta
Director de fotografia: Mario Poeta
Edició: Giacomo Villa
Producció: Gioia Marchetti, Carlo Ghiani
"Vides en venda" ("Lives On The Market. Iraq's Organ Trafficking Unveiled") és una producció de Gioia Avvantaggiato per a Ga&a Productions.
