Vigilància per un primer cas de virus del Nil a l'àrea metropolitana
El Departament de Salut ha instat tots els centres assistencials, tant d'atenció primària com hospitalaris, perquè estiguin molt alerta davant la possibilitat de nous casos del virus del Nil occidental a casa nostra. Una dona de 76 anys va ser ingressada a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge sospitosa de tenir la malaltia.
Ara ja s'està recuperant en un centre sociosanitari i cal esperar a rebre les analítiques de l'Hospital Carlos III de Madrid per confirmar que, efectivament, estava afectada pel virus.
Si es confirma, aquest seria el primer cas de la malaltia del virus del Nil occidental a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara bé, el conseller de Salut, Manel Balcells, assegura que no estem davant cap alerta de salut pública.
És un sol cas. No és un tema que generi cap alarma de salut pública. És un cas puntual, un cas aïllat pendent de confirmar i no genera cap alerta de salut a casa nostra.
Investigadors de l'IRTA-CReSA, que fan vigilància d'aquest tipus d'infeccions, ja han detectat aquest any el virus al delta del Llobregat, on viu la dona, com ha confirmat a Catalunya Ràdio Núria Busquets, investigadora principal de la línia de recerca d'arbovirus d'aquest centre de recerca.
Fa anys que vam començar a detectar el virus en aus a Catalunya, a les províncies de Tarragona i Lleida, i també en alguns cavalls, animals que, com les persones, poden agafar la malaltia.
Aquest any també l'hem detectat a la província de Barcelona, en un gavià del delta del Llobregat. Per tant, sabem que el virus circula a Catalunya.
Una malaltia que transmeten els mosquits
La malaltia del virus del Nil és una patologia transmesa per mosquits comuns que s'infecten del virus després de picar una au salvatge, com ara rapinyaires o còrvids.
Després, si el mosquit pica una persona o un cavall els pot infectar. Ara bé, només les aus salvatges actuen com a reservoris, és a dir, són les úniques que poden acumular prou quantitat de virus a la sang per transmetre la malaltia als mosquits.
El que és important és que les persones no som transmissores d'aquest virus. No acumulem prou quantitat de virus a la sang ni durant prou durada perquè quan un mosquit ens piqui es transmeti la malaltia. És a dir, aquest virus es comporta de manera diferent del dengue, el Zika o el chikungunya, que sí que es transmeten entre persones a través també dels mosquits.
A més, tampoc totes les aus poden encomanar la patologia.
Els reservoris són les aus, però no totes. Per exemple, les gallines no són reservori ni cap altra au de consum humà.
Una malaltia majoritàriament asimptomàtica
La patologia causada pel virus del Nil occidental no provoca símptomes en la majoria de les persones a qui els pica un mosquit infectat i de la resta només l'1% tindrà símptomes molt greus.
És el missatge tranquil·litzador de l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic Antoni Trilla.
Afortunadament, les dades sobre aquest virus indiquen que, de cada 100 persones que es puguin infectar, gairebé 80 no tindran cap símptoma. Entre un 19% i un 20% poden tenir símptomes similars als de qualsevol infecció vírica: mal de cap, febre i fins i tot algun tipus d'erupció a la pell, sense més conseqüències.
Només l'1% o menys, sobretot si són persones d'edat avançada o amb malalties afegides, poden desenvolupar algun quadre neurològic, és a dir, una afectació del cervell, que pot arribar a ser molt greu.
Ni tractament ni vacuna
En aquests moments no hi ha cap vacuna per prevenir la malaltia ni tampoc cap tractament específic. El que es fa amb els infectats és tractar els símptomes que provoca la patologia i, per això, de vegades cal ingressar-los a les unitats de crítics, explica Antoni Trilla.
No tenim vacunes ni per a persones ni per a animals ni tampoc tractaments. Afortunadament, la majoria dels afectats es curen sols i en els casos més greus l'únic que podem fer és un tractament simptomàtic, és a dir, un tractament de suport, mantenir la persona en les millors condicions. I això pot requerir ingressar-la a l'UCI fins que la malaltia vagi minvant i es pugui recuperar.
La millor prevenció, evitar les picades
La presència del virus del Nil occidental a casa nostra fa més necessària que mai la vigilància sobre la seva circulació i també la prevenció. Segons els experts, calen campanyes per eliminar els mosquits i també per evitar-ne l'aparició, per exemple, eliminant les acumulacions d'aigua estancada.
Per Antoni Trilla, és prioritari reduir la població de mosquits i intentar viure tan lluny com sigui possible d'una potencial picada.
És difícil, però cal intentar-ho perquè és l'únic que podem fer per procurar que no hi hagi més casos i que la malaltia no s'estengui.
Ara bé, si això passés i es notifiquessin més casos, Trilla creu que no suposarien cap problema greu de salut.
En cas d'estendre's, el més probable és que tinguem pocs casos o cap. Això avui no és cap problema de salut pública, però sí que cal continuar vigilant els animals i també estar alerta amb les persones per poder diagnosticar de manera ràpida qualsevol possible cas.
El virus ha vingut per quedar-se
L'augment de les temperatures ajuda que cada vegada més hi hagi virus com el del Nil occidental que puguin arribar a Catalunya i l'evidència demostra que un cop que el virus s'instal·la en una àrea ho fa amb una certa permanència.
En aquest sentit, Núria Busquets explica que caldrà veure si l'any vinent es torna a detectar al delta del Llobregat, com ja ha passat els últims anys en diverses zones de Tarragona i Lleida.
Quan el virus es detecta en una zona sovint persisteix. De fet, nosaltres estem fent estudis per veure com passarà l'hivern i l'any que ve podrem saber si el virus continua en aquesta zona.
L'any passat es van detectar els dos primers casos de persones infectades a Catalunya, a les comarques de Tarragona. I fa dos anys hi va haver un brot de la malaltia a Andalusia i Extremadura, amb vuit morts i una vuitantena d'afectats.
