Villa Baviera: tortures i pederàstia que enllacen la dictadura de Pinochet i el nazisme

Aparentment, podria ser un lloc idíl·lic per a una escapada perfecta: un restaurant, un hotel, zones enjardinades... a menys de 400 quilòmetres al sud de Santiago de Xile.

Però Villa Baviera entra en els plans del govern d'esquerres de Gabriel Boric no exactament per promocionar el turisme, sinó per convertir-se en l'indret de preservació de la memòria històrica més gran de Xile.

La decisió afecta una part d'aquests terrenys: unes 116 hectàrees, d'un total de més de 4.800 vastes hectàrees. Ho explica el ministre de Justícia i Drets Humans xilè, Jaime Gajardo:

"Serà el lloc per a la memòria històrica més gran que tindrà el nostre país. Lamentablement, similar al que eren els camps de concentració a Europa durant el règim nazi. Com a país, creiem que aquesta és la manera d'enfortir la nostra democràcia."

A Boric se li acaba el mandat el març del 2026 i els 122 habitants de la colònia estan en contra de l'expropiació que persegueix el govern. Probablement, el cas acabarà als tribunals.

Un passat de tortura, pederàstia i impunitat

Anteriorment coneguda com a Colonia Dignidad, aquest enclavament va ser creat el 1961 per Paul Schäfer, un exinfermer militar nazi alemany que va fugir d'Alemanya perseguit per casos d'abusos sexuals.

Juntament amb els seus acòlits, van comprar els terrenys i van fundar la colònia amb una estructura sectària. El que, a priori, havia de ser un lloc de refugi per a joves alemanys es va convertir en un infern.

Vivien aïllats dins la colònia, només parlaven alemany, treballaven en petites indústries en un règim d'esclavatge i hi estava prohibida la vida familiar. Tot sota la direcció de Schäfer, que actuava com un líder manipulador i que, a més a més, era pederasta.

Després de dècades d'abusos i maltractaments, Schäfer va ser detingut el 2005. La justícia xilena el va condemnar per haver abusat sexualment d'almenys 26 menors.

Va morir a la presó el 2010, als 88 anys, després d'haver estat extradit des de l'Argentina, on va estar uns anys, aparentment, fugit. També es van jutjar i condemnar alguns dels seus col·laboradors.

Col·laborador de Pinochet

Durant el seu domini, Schäfer va establir bona relació amb persones de l'entorn d'Augusto Pinochet. El mateix dictador va visitar la colònia en una ocasió.

Amb la complicitat del règim, les instal·lacions van ser utilitzades com un centre de presó, tortura i desaparició d'opositors de Pinochet. Es calcula que podrien haver estat assassinats 26 opositors. Encara avui hi ha qui porta flors a les instal·lacions per recordar-los.

A començaments dels 2000, també es va descobrir un arsenal d'armes de l'època de la dictadura. Un cop desarticulada la xarxa, alguns dels colons van tornar a Alemanya, on van ser reconeguts com a víctimes pel govern alemany.

"No volem marxar"

Els que es van quedar són, tots ells, descendents dels fundadors. Han assentat la seva vida a la colònia, on viuen i treballen en negocis diversos. Un hotel, un restaurant, una granja avícola, una empresa de brioixeria i una altra de càrnia.

Venen els productes al mercat nacional. Superat l'aïllament de fa dècades, ara també hi treballen alguns xilens. Els colons, que parlen castellà amb accent alemany, es resisteixen a marxar i que els expropiïn.

"Coneixem cada detall, cada edifici, cada arbre."

El lloc on abans van patir i treballar obligatòriament, ara "volen mantenir-lo i fer-se'l seu amb el seu esforç", diu Anna Schnellenkamp, de 48 anys, nascuda a Villa Baviera i filla d'un acusat per la justícia com a còmplice de Schäfer. Per la seva banda, Mark Blank explica:

"Sentim una mena de venjança cap a nosaltres, (...) que som els fills dels que van cometre aquells errors i crims."

La truculenta història de Villa Baviera s'ha portat a la literatura i al cinema amb "Colonia" o "Un lugar llamado dignidad", i se n'han fet sèries de televisió com "Colonia Dignidad" (Netflix).