Vint anys de la "revolució de vellut"
Una setmana després de la caiguda del mur de Berlín, fa 20 anys, seguien caient altres "murs" a l'Europa de l'Est. A Praga, una manifestació d'estudiants va acabar dies després en la "revolució de vellut" i la fi del comunisme a Txecoslovàquia. Avui, milers de ciutadans han sortit al carrer com ara fa dues dècades. Una celebració bàsicament popular i lluny de la pompa de Berlín.
1 min
El 17 de novembre del 1989 la policia del que aleshores era Txecoslovàquia va reprimir una manifestació d'estudiants a Praga. Va ser l'espurna de dotze dies de protestes pacífiques que van forçar el partit comunista a abandonar el poder. La coneguda com a "revolució de vellut" va posar punt final a més de quaranta anys de règim prosoviètic.
Pels mateixos carrers han desfilat milers de txecs per recordar els fets d'aquella nit, els 600 ferits i la rapidesa amb què, pacíficament, van derrocar el comunisme. L'artífex d'aquella revolució té nom i cognom, Václav Havel, que avui ha rebut diversos homenatges.
"En el vintè aniversari -ha dit Havel- hem de recordar que la gent que va contribuir a la ruptura va venir de grups ideològics i socials diferents. Però tots van ser capaços de cooperar perquè lluitaven pels mateixos valors, uns valors essencials."
L'aniversari també ha servit per examinar vint anys de democràcia. I el balanç és agredolç. S'han recuperat la llibertat i l'estat de dret, però molts lamenten el greu desprestigi de la classe política actual.
Pels mateixos carrers han desfilat milers de txecs per recordar els fets d'aquella nit, els 600 ferits i la rapidesa amb què, pacíficament, van derrocar el comunisme. L'artífex d'aquella revolució té nom i cognom, Václav Havel, que avui ha rebut diversos homenatges.
"En el vintè aniversari -ha dit Havel- hem de recordar que la gent que va contribuir a la ruptura va venir de grups ideològics i socials diferents. Però tots van ser capaços de cooperar perquè lluitaven pels mateixos valors, uns valors essencials."
L'aniversari també ha servit per examinar vint anys de democràcia. I el balanç és agredolç. S'han recuperat la llibertat i l'estat de dret, però molts lamenten el greu desprestigi de la classe política actual.
