"Visc amb 300 euros al mes": com s'ho fa, el Sergi Bellver?
Quines modalitats pot adoptar el nomadisme al segle XXI? "Quan arribin els marcians" n'han fet una catalogació al reportatge "Nòmades de la vida". Existeixen, per exemple, nòmades forçats per les condicions que els envolten, com el fet de no poder realitzar-se en l'àmbit professional o no tenir la capacitat econòmica per a afrontar un lloguer. Però també hi ha persones que decideixen experimentar aquest estil de vida de manera lliure.
Viure amb una "renúncia absoluta"
Un d'aquests casos és el de l'escriptor Sergi Bellver, nòmada des de ja fa una dècada. L'autor afirma que aquesta manera de viure, adoptada de forma voluntària, li dona sentit a la seva vocació i modus vivendi: l'escriptura. De fet, és a la seva darrera publicació, "Blanco móvil" (2023), on explica diverses d'aquestes qüestions i plasma la seva experiència nòmada per tot el món.
Així com els nòmades perseguien la casa o les terres de conreu, jo persegueixo el temps i l'espai per escriure.
El que el Sergi necessita són dues coses ben senzilles: un sostre sota el qual dormir i la tranquil·litat per escriure. D'aquesta manera, es dedica a buscar habitatges o espais lliures on instal·lar-se, com segones residències o cases que es troben buides molts mesos a l'any. A canvi d'allotjar-s'hi gratuïtament, ell hi fa petits treballs, com dedicar-se a la cura dels animals que hi habiten, les plantes o d'alguna persona.
El secret del Sergi, però, és una "renúncia absoluta", tal com explica ell mateix. Mai demana diners, sinó que es manté a través dels beneficis que obté amb la publicació dels seus llibres i amb les col·laboracions amb la premsa. Així, aquest estil de vida modest li permet donar cobertura a totes les seves necessitats amb una despesa econòmica mínima. En concret, de 300 euros al mes.
Visc amb una mitjana de 300 euros al mes. No pago lloguer, però cuino a casa, no surto a dinar fora, em compro roba quan realment haig de llençar la que tenia... Faig una vida gairebé de monjo.
