Vitamina D: com es pot obtenir i per què aquí en tenim més dèficit que als països nòrdics

Més o menys tothom té clar que la vitamina D depèn de l'exposició que tinguem al sol, perquè cal que els rajos ultraviolats toquin la pell per aconseguir que el metabolisme pugui fabricar-la i aprofitar-la.

El que no és tan conegut és que als països mediterranis, on estem més exposats a la llum solar, hi ha molta més gent amb dèficit d'aquesta vitamina que als països nòrdics.

La raó és que allà fa anys que són conscients d'aquest problema, i l'han solucionat amb polítiques governamentals que fomenten els suplements de vitamina, per exemple, en els productes làctics.

De tota manera, en els últims anys aquest problema ha passat a ser vox populi, amb moltes publicacions que ho expliquen i ho debaten, i també molta oferta de suplements de vitamina D per pal·liar aquest dèficit.

El motiu és que els resultats de recerques recents són cridaners i contundents: un estudi fet a Barcelona i publicat fa 3 anys va concloure que el 80% de la població jove no arriba als nivells òptims de vitamina D.

No calen suplements si ets jove i estàs sa

Els experts admeten que a Catalunya la majoria de la població té dèficit d'aquesta vitamina, tot i que diuen que, per a la gent més jove i més sana, això no és gaire preocupant.

És el que afirma l'endocrinòloga Analía Ramos, de l'Hospital Germans Trias i Pujol: "Jo crec que la gent de menys de 50 anys, probablement si no té res, si no té cap malaltia, no necessitaria prendre vitamina D."

Ramos afegeix que tampoc no considera necessari que tothom es faci una anàlisi per saber si en té dèficit, però sí que s'hauria de fer a totes les persones d'edat avançada i a les que tenen patologies de risc.

Aquestes patologies són principalment l'obesitat, la diabetis i les malalties dels ronyons i el fetge, i també són població de risc les embarassades i totes les persones de més de 70 anys.

De la pell al ronyó i al fetge

En condicions normals, el 90% de la vitamina D la sintetitzem nosaltres mateixos, i el 10% restant ens arriba a través de l'alimentació. Per això es diu que, més que una vitamina, s'hauria de considerar una hormona.

Javier Sobrino, cap de Recerca de l'Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, explica que la síntesi del calciferol o vitamina D és complexa i hi participen diversos òrgans:

Després d'aquest periple, i un cop ja és un principi actiu, la seva funció principal és regular l'absorció de calci i fòsfor als intestins perquè aquests elements s'incorporin correctament als ossos i a les dents.

Molt més que la formació dels ossos

Sobrino diu que, a més, s'ha descobert que intervé en molts altres processos del cos, per exemple en els sistemes immunitari i circulatori, i també en les malalties que afecten aquests processos, també del càncer.

Alerta que, malgrat que aquestes malalties coincideixin amb nivells baixos de vitamina D, no s'ha provat que aquest dèficit en sigui la causa, i tampoc que els suplements les curin: "Que les malalties es relacionin amb la vitamina D no vol dir que aquest tractament millori aquesta relació."

Sobrino, però, esmenta una excepció: la diabetis. Segons explica, s'ha demostrat que en les persones que tenen risc de desenvolupar-la, el tractament amb vitamina D fa disminuir aquest risc.

Quan hi ha dèficit de vitamina D?

Es considera que el nivell normal i òptim és de 30 nanograms per cada mil·lilitre de sang, mentre que entre 20 i 30 hi ha insuficiència, i per sota de 10 hi ha deficiència i ens hem de preocupar.

En els nens el dèficit provoca malformacions de l'esquelet i els ossos en general, i en adults la desmineralització dels ossos, cosa que afavoreix patologies com l'osteoporosi.

Però tenir massa vitamina D no és innocu, perquè és una molècula que es dissol en el greix, de manera que no s'expulsa sinó que s'acumula en el cos i pot provocar excés de calci a la sang i fins i tot insuficiència renal.

Suplements diaris millor que setmanals o mensuals

Per tant, no és una bona idea prendre suplements si no se sap si es té dèficit de debò, tot i que segons Sobrino, cal prendre'n grans quantitats perquè sigui realment perillós.

En aquest sentit, afirma que els casos més greus han passat a causa d'errors de la indústria alimentària, que ha arribat a posar suplements amb 100 o fins i tot 1.000 vegades la dosi que tocava.

En tot cas, Ramos recomana no optar pels suplements setmanals o mensuals, sinó per dosis diàries, que porten quantitats de vitamina molt més baixes i, per tant, el risc és molt més baix.

Necessitem sol, però també protegir-nos

La necessitat de rebre prou raigs ultraviolats per poder sintetitzar la vitamina D xoca amb una altra necessitat de sentit contrari: la de protegir-se de la llum del sol per no desenvolupar càncer de pell.

Aquesta és una de les raons que el gruix de la població catalana no arribi als nivells òptims d'aquesta vitamina: Sobrino afirma que les cremes solars eviten entre un 85% i un 90% la seva producció.

Una altra raó és que, a més, com més morenos ens posem i més fosca tenim la pell, menys vitamina sintetitzem, de manera que l'avantatge de tenir una llum solar més intensa queda força neutralitzat.

Ramos afirma que amb 15 minuts diaris d'exposició al sol sense protecció n'hi ha prou per aconseguir prou quantitat de vitamina, però Sobrino alerta que depèn molt de l'hora del dia i de l'època de l'any.

En aquest sentit, recomana fer-ho quan hi ha més llum, entre les 12 del migdia i les 3 de la tarda.