Viure a Mauthausen avui, 80 anys després de l'horror: "Molts veïns no volen dir d'on són"
Si no sabéssim on som, segurament descriuríem el lloc com un paratge gairebé idíl·lic: un petit poblet a l'alta Àustria, cases de colors agradables coronades amb teulades simpàtiques, carrers cuidats amb terra de llambordes, dues esglésies amb torre punxeguda, les terrasses dels cafès encarades al Danubi, que transporta creuers turístics aigües avall...
Aquest municipi d'uns 5.000 habitants amb una vida aparentment tranquil·la, però, va ser escenari d'una de les històries més fosques que ha conegut mai la humanitat.
Aquest any 2025 en fa vuitanta de l'alliberament dels camps nazis i els habitants d'aquest indret continuen convivint amb l'estigma de ser de Mauthausen, conegut principalment per l'infame camp de concentració i extermini construït durant el nazisme, i on es calcula que es van executar més de 110.000 presos.
"No s'atreveixen a dir d'on són"
Walter Hofstätter ha viscut tota la vida a Mauthausen, des de fa més de seixanta anys. Ell és el regidor de Cultura del poble i també l'impulsor de Perspektive Mauthausen, una organització que treballa per mantenir viva la memòria històrica i que lluita contra el feixisme.
Malgrat que se sent orgullós de viure al poble, reconeix que "molts veïns no volen dir d'on són quan van a l'estranger". "Diuen que són de Linz, que és la següent gran ciutat que hi ha a prop", assegura, però també apunta que cada vegada hi ha més gent, com ell, que decideixen parlar-ne obertament.
Conec molta gent que surt de l'armari i diuen que són d'aquí. Jo no soc responsable del que va passar aquí del 1938 al 1945. Del que sí que soc responsable és de com gestionem la nostra història i de com ens hi posicionem.
Explica que durant molts anys, ni víctimes ni perpetradors dels crims, ni tampoc els seus descendents directes, han volgut parlar del camp de concentració. Ara això ha canviat.
El record del feixisme, una lliçó per al present
L'odi que recorre el món també toca Àustria: l'extrema dreta ha guanyat les últimes eleccions, tot i que no ha pogut formar govern per un pacte alternatiu. El nazisme i el que passa ara no és el mateix, però assegura que és pertinent fer la comparació entre el que va passar en els anys de feixisme i el context actual.
Les declaracions del temps de la guerra d'aleshores amb les declaracions de les guerres d'avui; l'exclusió de les persones que tenien un aspecte diferent en aquella època, i les que tenen ara una sexualitat diferent, per exemple; la deportació i l'aïllament de les persones en aquells temps, i les mateixes situacions en què es troben les persones refugiades avui dia.
En aquest escenari, assegura, l'antídot principal d'aquest mal que es basa en la por el té clar: repartir millor la riquesa.
"Com més gran sigui la por de la gent al futur, de no tenir feina, de no tenir diners, de no poder pagar el lloguer, més forts esdevindran aquests partits", insisteix.
Catalans i espanyols a Mauthausen
El camp de Mauthausen va ser el destí de molts catalans i espanyols. Víctimes del franquisme primer, i posteriorment, de l'exili a França on molts van ser sotmesos a treballar o a lluitar en condicions penoses, amb l'ocupació alemanya, alguns van ser traslladats a camps de concentració.
L'escriptor i supervivent de Mauthausen Joaquim Amat-Piniella va relatar a Montserrat Roig quina havia sigut la seva impressió en arribar al camp.
El que va ser molt desagradable va ser trobar-nos altres presos espanyols, que hi eren de feia uns mesos. Eren veritables esquelets. Feien realment pena. Vam pensar: 'Això serem nosaltres d'aquí un quant temps'.
La Dolors Pont i l'Ester López, filles de dos catalans deportats a Mauthausen, mantenen viu el seu record.
Dolors Pont, filla de deportat a Mauthausen: "Amb 89 anys encara necessito el meu pare"
La Dolors, de 89 anys no va poder conèixer mai el pare, Josep Pont, que va morir a Gusen. Malgrat no haver-lo vist mai, admet que el troba a faltar.
El de l'Ester, Amadeu López, va ser un jove que amb quinze anys es va apuntar voluntari per anar al front de l'Ebre, exiliat i delatat a França i deportat a Mauthausen, d'on va aconseguir sortir.
En aquest camp d'Àustria, es calcula que hi van arribar més de 7.500 presos republicans. D'aquests, vora 5.000 no en van tornar mai.
