Viure sola (millor que mal acompanyada): La cara i la creu, a "Les dones i els dies"
A Catalunya, més de la meitat de les llars unipersonals estan ocupades per dones, segons dades de l'Idescat. Viure sola no és només una qüestió d'espai físic: implica autonomia, llibertat i, de vegades, solitud. Però què significa realment passar els dies en solitari? Com es viuen els petits rituals quotidians, les trobades amb amics o la gestió de la casa quan ets l'única persona que hi viu?
Al programa "Les dones i els dies" de Catalunya Ràdio, Mireia Grossman (58), Míriam Cano (43) i Georgina Giner (28) i la sociòloga Cristina Sánchez Miret posen sobre la taula no només els reptes de viure sola, sinó també els avantatges que té: la llibertat d'organitzar-se a la pròpia manera, l'espai per créixer i descobrir-se, i la possibilitat de construir una vida que sigui totalment pròpia.
La llibertat de viure sola
La Mireia Grossman, de cinquanta-vuit anys, destaca la llibertat que comporta viure sola: "Puc decidir a quina hora em llevo, què cuino o com decoro casa meva sense haver de pactar res amb ningú." Aquesta autonomia és un dels principals atractius que porta moltes dones a triar aquest camí vital.
En aquest sentit, la sociòloga Cristina Sánchez Miret subratlla que, tot i l'estigma que encara pesa sobre la vida en solitari, moltes dones fan aquest pas com una elecció conscient que els aporta benestar i independència:
Gestionar-se la vida sense dependre dels altres és un element clau per a l'autoestima i per construir un projecte vital propi
L'opció conscient de triar-se
La Míriam Cano, escriptora i traductora, fa catorze anys que viu sola a Barcelona. Per a ella, aquesta decisió sempre ha estat sobretot una manera de preservar l'espai personal i la seva rutina diària. "Allò que vingui ha de ser molt increïble per renunciar a la meva biblioteca o als meus petits rituals; ara no em ve de gust cedir aquest espai", explica.
També recorda que, durant el confinament, viure sola li va oferir una oportunitat única per reconciliar-se amb ella mateixa. "Vaig descobrir que m'agradava estar amb mi, que em caic bé." I afirma que això és fonamental per reforçar l'autoestima.
Por i seguretat: una qüestió real
Però viure sola també implica responsabilitats i certa por. Algunes dones expliquen que a la bústia de casa no hi posen el seu nom complet per evitar situacions incòmodes. Míriam Cano comparteix que aprèn arts marcials i que té una destral a casa com a mesura de seguretat. "Si vull anar a gust pel món, necessito defensar-me millor", diu.
L'estigma social i la mirada dels altres
La sociòloga recorda que encara hi ha un estigma: "Viure sola es percep, especialment per a les dones, com un fracàs. Però la realitat és que moltes d'elles s'autogestionen i gaudeixen plenament del seu espai vital."
Les dones entrevistades coincideixen que la societat encara associa viure sola amb soledat o necessitat de parella. En aquest sentit, la Georgina Giner afegeix que aquesta percepció depèn del gènere: "Per als homes, viure sols no sol generar masses preguntes; per a les dones, en canvi, sovint es qüestiona la seva elecció."
Reptes quotidians i convivència amb una mateixa
Malgrat els avantatges, la vida en solitari també presenta reptes. Míriam Cano reconeix que hi ha dies complicats: "Quan estàs sola, tot recau sobre tu: la gestió de la casa, les factures, la cura personal. Pot ser pesat, però també et fa més resilient."
La sociòloga Sánchez Miret subratlla que aprendre a conviure amb la companyia d'una mateixa és essencial:
La solitud no és necessàriament negativa. És una oportunitat per conèixer-se millor i créixer emocionalment.
Així, el que molts perceben inicialment com a aïllament pot transformar-se en un temps valuós per a la reflexió, l'autoaprenentatge i la salut emocional.
Autonomia i comunitat per a les dones grans
Per a moltes dones grans, la soledat no és necessàriament sinònim d'aïllament, gràcies a les xarxes de veïnes i amistats que els permeten mantenir una vida social activa. La Rosa, de vuitanta anys, que viu sola a Arenys de Mar, ho explica amb claredat: "Mai em sento sola. Tinc amics, veïns i participo en activitats que em mantenen activa. Viure sola no vol dir estar aïllada; la comunitat que m'envolta em dona seguretat i companyia cada dia."
En la mateixa línia, Georgina Giner aposta per un model de convivència més flexible, que combina autonomia i suport mutu: "El futur ideal seria que cadascú tingués la seva pròpia casa, amb espai privat, però envoltada d'una comunitat que permeti ajudar-se. Aquesta combinació facilita un envelliment actiu i segur sense dependre d'una parella."
Podeu recuperar la conversa de "Les dones i els dies" en aquest enllaç.
