Votar des dels 16 anys i estudis obligatoris fins als 18, la proposta de la síndica
Un adolescent pot ser processat per un delicte als 14 anys, però necessita l'autorització dels progenitors per assistir als concerts fins que en faci 16, i no pot votar fins als 18.
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, s'ha fixat en el que considera "incongruències" en el seu Informe Anual sobre els Drets dels Infants, corresponent a l'any 2024:
Cal trobar un equilibri entre la protecció dels infants i el reconeixement progressiu de la seva autonomia personal.
Davant d'aquesta realitat, la síndica demana una sèrie de canvis per incorporar la perspectiva d'edat a les polítiques públiques.
Una de les propostes més destacades és avançar l'edat de sufragi universal als 16 anys --una reforma difícil a la qual ja ha fet referència el govern espanyol-- així com garantir el dret dels adolescents d'aquesta edat a formar part de partits polítics i poder constituir associacions.
Segons la defensora de les persones, en aquesta edat molts adolescents tenen "la capacitat d'entendre les conseqüències dels seus actes i de prendre decisions informades sobre la seva vida".
És per això que, a més a més del dret a vot, en l'informe recomana que als 16 anys també s'hauria de tenir lliure accés a les xarxes socials, poder presentar sol·licituds d'admissió al sistema educatiu, així com decidir sobre els seus béns i signar contractes sense representació dels tutors legals.
Educació obligatòria fins als 18 anys
La síndica també recomana que l'educació passi a ser obligatòria fins als 18 anys, en lloc dels 16 actuals.
És un canvi que ja s'ha fet en països com Portugal, on han aconseguit d'aquesta manera reduir el nombre d'alumnes que deixen els estudis obligatoris o postobligatoris.
L'informe recorda com l'ampliació de l'obligatorietat d'escolarització dels 14 als 16 que va portar la LOGSE, juntament amb l'ampliació de l'oferta de formació professional, han aconseguit combatre en part l'abandonament escolar prematur.
Edatisme contra els infants i adolescents
"Cal superar l'adultocentrisme i reconèixer els infants com a ciutadans amb veu pròpia i plens drets", ha conclòs la síndica, Esther Giménez-Salinas.
Per la síndica, tractar els infants amb inferioritat és una manera de generar vulnerabilitat i desprotecció, i té un impacte negatiu en el benestar físic, mental i emocional dels nens i nenes i adolescents.
Això passa, per exemple, quan als infants no se'ls pren seriosament perquè no tenen prou experiència, quan se'ls imposen restriccions pensant que no se sabran comportar adequadament o quan no s'escolten els seus signes de patiment perquè es creu que no tenen un criteri prou format o perquè es considera que el que els passa pertany a l'àmbit familiar.
I aquests exemples tenen una correlació en com estan dissenyades les polítiques públiques. L'informe en destaca algunes, com ara l'educació infantil de primer cicle, vista més com una eina per a la conciliació dels progenitors que com un dret a l'educació dels infants, o com es limita el joc a l'espai públic, que no els té en compte.
Risc de pobresa més elevat entre els infants
Més enllà de la manca de polítiques públiques que els tinguin en compte, la síndica destaca que el risc de pobresa és més elevat entre els nens i nenes.
El 2024, el 27,6% dels infants menors de 16 anys es trobaven en situació de risc de pobresa, mentre que aquest risc afectava prop del 15% de la població adulta.
Els més petits també han d'esperar més temps que els adults per accedir a alguns serveis de salut i a l'habitatge social.
Altres diferències es donen en la cobertura de la renda garantida de ciutadania i de l'ingrés mínim vital. Més de la meitat dels infants en risc de pobresa no tenen accés a cap de les dues prestacions.
Segons la síndica, això passa perquè les polítiques de transferència de rendes orientades a combatre la pobresa infantil no reconeixen l'infant com a subjecte de dret, de manera que les quantitats atorgades no s'ajusten al cost real de la vida d'un infant.
Per fer front a aquesta situació, la síndica de greuges vol que s'estableixi per norma els mínims essencials per garantir el dret dels infants a un nivell de vida adequat i que amb aquests barems es creï una prestació específica per a les famílies.
