Vull adoptar un gos: consells, requisits i passos a seguir
L'any passat van arribar més de 170.000 gossos a les protectores de l'Estat. D'aquests, només la meitat van acabar adoptats.
L'adopció de mascotes és l'opció més recomanada si vols tenir un animal de companyia, però durant el procés poden sorgir dubtes. Els resolem.
Què hem de pensar abans de començar un procés d'adopció d'un gos?
En primer lloc, ens hem de preguntar per què volem adoptar-ne un. Cal tenir en compte que seran els nostres companys durant 10, 12, 15 anys o, a vegades, més i tot. Tenen necessitats bàsiques i també volen ser estimats. Per tant, els haurem de dedicar molt de temps al llarg de la nostra vida.
El tipus i els horaris de la nostra feina, la manera com passem el temps lliure o els plans de futur que tinguem són qüestions que ens ajudaran a determinar si és un bon moment per a l'adopció.
No podem oblidar el cost econòmic que ens suposarà. L'alimentació, la higiene, les visites al veterinari, un educador quan fos necessari..., són factors a incloure per calcular si la nostra economia familiar ens permetrà mantenir-lo.
Quin gos hauria d'adoptar? És millor un cadell o un d'adult?
Cada animal és un món. El més bàsic és no adoptar el gos perquè és "bonic", sinó pel seu caràcter. Hem de decantar-nos per aquell que encaixi millor amb les nostres rutines, hàbits i estil de vida.
Tot i que no tota la decisió s'ha de basar en l'edat de l'animal, sí que és cert que és un fet diferencial. La major part del caràcter d'un gos depèn de l'educació rebuda, però una petita part és genètica i es desenvolupa al llarg de la vida. "Un cadell no saps mai com sortirà, perquè no coneixes els seus pares", explica la Paula Gallego, que treballa a la protectora d'animals Aixopluc de Manresa. Posa l'exemple de gossos que han adoptat amb la intenció que convisquessin amb gats: "Al principi tot va molt bé, però a vegades, d'adults, els ha sortit l'instint caçador".
Cal tenir en compte que un cadell requerirà més atenció i activitat que no pas un d'adult, així que segurament li serà més difícil adaptar-se al nou entorn. En canvi, "un gos adult ja té el caràcter format, saps que no hi haurà sorpreses", afegeix Gallego.
Com sabré que és un bon gos per a mi?
Els animals, abans de ser adoptats, han de fer una estada mínima a la protectora de vint dies abans de passar al programa d'adopció.
Aquest període no és gaire llarg, però podem demanar què en saben del seu passat o el seu historial mèdic per esbrinar més coses del seu comportament.
Així i tot, no sabrem definitivament com serà la convivència fins que ens hi trobem. Per això és important disposar de temps per fer una bona adaptació a l'entorn.
Hi ha algun tràmit legal a seguir?
Sí, s'ha de signar un contracte d'adopció al centre d'acollida. Els requisits per fer-ho son ser major d'edat i presentar el DNI.
En aquest contracte hi consten els detalls del centre i de la persona que adopta, així com altres clàusules, que poden variar segons el lloc. Inclouen la prohibició d'eutanasiar l'animal si no és per causes justificades, o l'obligació d'avisar a la protectora si hi ha un canvi de propietari.
Quins documents m'han de donar?
La cartilla sanitària oficial és imprescindible. Hi ha de constar tota la informació relacionada amb la raça, les vacunes que li han posat a la protectora i observacions sobre les visites veterinàries prèvies.
També han d'estar identificats amb microxip on consti el número de registre de l'animal a la base de dades corresponent.
I si és un gos considerat potencialment perillós?
En aquest cas caldrà tenir també una llicència específica per la tinença i conducció d'animals potencialment perillosos.
He de portar-lo al veterinari quan ja l'he adoptat?
Els animals adoptats s'han de lliurar desparasitats, vacunats i esterilitzats Tot i això, s'aconsella, un cop l'animal ja és a casa, concertar una visita amb el veterinari per revisar i comprovar la seva salut.
Els requisits canvien segons la protectora?
Cada centre d'acollida pot afegir les seves normes. N'hi ha que volen, per exemple, que es facin diverses visites a l'animal per compartir-hi una estona i passejar-lo abans del dia de l'adopció. També n'hi ha que demanen, en cas de viure de lloguer, un certificat que ha d'emetre el propietari on consti que està d'acord amb la presència d'un gos a l'habitatge.
La Paula Gallego explica que en el cas d'Aixopluc s'intenta fer un seguiment de l'animal un cop adoptat. Per això, afegeixen com a requisit el seu dret a fer-li visites i, fins i tot, endur-se'l si no està en condicions.
Hauré de pagar?
Per formalitzar l'adopció cal pagar una taxa destinada a cobrir la vacunació, la desparasitació, l'esterilització i el microxip, entre altres despeses. Aquesta despesa pot variar segons el centre d'acollida.
I si m'estimo més comprar un gos?
Si per la teva situació finalment optes per la compra i no per l'adopció, també hi ha factors a tenir en compte.
En primer lloc, el criador està obligat a fer un contracte de compravenda que inclogui, a més del preu, les característiques del gos, com ara raça, sexe i edat. Aquest contracte et permetrà exercir els teus drets si hi hagués cap problema. També ens han de donar el passaport de l'animal i de la seva cartilla de vacunes.
Igual que en el cas de l'adopció, el gos ha de tenir un xip identificatiu i estar donat d'alta al registre, així com portar totes les vacunes pertinents.
Des del 2024, la venda directa de cadells en botigues o a través d'internet està prohibida. La compra només es pot fer a través d'un criador registrat i sense la intervenció d'intermediaris. Aquest criador ha de tenir nucli zoològic i un permís expedit per la Generalitat, i ha de ser de l'espècie que s'estigui comercialitzant.
També és recomanable visitar el lloc on ha estat criat l'animal i conèixer els progenitors per assegurar-nos que no ha estat important, així com desconfiar de les ofertes massa baixes i dels venedors que no permeten visites al criador.
