"Vull saber qui és el meu pare": fills del turisme sexual a les Filipines rastregen l'ADN, a "60 minuts"
Cassandra, Luis, Lester, John Darwin. Quatre joves nascuts i criats a la ciutat d'Ángeles, a les Filipines, un dels punts principals del turisme sexual mundial. Les seves mares treballaven en bars de Walking Street on s'exerceix la prostitució. Els seus pares n'eren clients.
Tots quatre saben que són filipins en un 50%. Coneixen les seves mares. Dones procedents d'entorns molt pobres que, en molts casos sent encara menors d'edat, han exercit la prostitució per portar diners a casa.
Una nit amb un turista són mesos de salari
Una nit amb un turista equival a mesos de salari en un país on, a més a més, trobar feina és molt complicat. Sense ingressos per pagar el lloguer o el menjar, la prostitució és l'única opció per a moltes noies.
Però dels seus pares no en saben res. A aquest racó del món on la indústria del turisme sexual mou molts diners, hi arriben d'homes de tot arreu. Homes que s'hi desplacen per gaudir de l'oci nocturn i del que es coneix com l'"experiència de la xicota": uns dies amb una noia filipina amb qui tenir sexe mentre es comparteix l'estada al país.
Molts d'aquests turistes sexuals rebutgen l'ús del preservatiu i a les Filipines l'avortament és un delicte. En cas de quedar embarassades, una maternitat precària i en solitari les aboca a continuar exercint la prostitució.
100.000 fills del turisme sexual
Cada any, més d'un milió d'homes estrangers viatgen sols a les Filipines. Molts són turistes sexuals procedents dels Estats Units o d'Europa. Homes que en molts casos rebutgen fer servir preservatiu. Si deixen embarassades les dones amb qui han tingut sexe, tampoc no es fan càrrec dels fills.
Es calcula que uns 100.000 filipins han estat engendrats per pares estrangers que no se n'han fet càrrec. En paraules de la periodista Margaret Simons,"aquí tenim les Nacions Unides de la paternitat. Pares australians, britànics, americans...".
Arribada l'adolescència, molts d'aquests joves es pregunten qui és el seu pare, quins trets n'han heretat o si seria possible demanar-los que se'n fessin càrrec. Com el Luis, de 17 anys, que va haver de deixar els estudis per ajudar la mare a tenir cura dels germans mentre ella treballa. Somia amb un pare generós, que l'estimi: "Vull saber qui és el meu pare perquè tot seria més fàcil si ell pogués ajudar la família.".
O la Cassandra, de 15 anys, que vol ser hostessa de vol, una aspiració impossible donada la seva situació econòmica. També fantasieja amb la imatge del pare: "Quan em miro al mirall m'imagino la cara del meu pare".
Són nois i noies amb fesomies que evidencien la barreja racial. Un fet que sovint provoca comentaris despectius. La Cassandra ho ha patit en pròpia pell:
No vull que em jutgin per la raça ni que es burlin de mi. Vull arribar a tenir una vida millor.
Cassandra viu amb el seu cosí, John Darwin, de 19 anys, també fill de treballadora sexual. Ell treballa a la construcció, guanya 8 euros diaris, la meitat dels quals dona a la família. Vol marxar a l'estranger, fugir del barri de barraques on viuen.
Un cas especialment colpidor del documental és el d'en Lester, de 20 anys, a qui veiem buscant feina per les botigues de Walking Street.
Aquí és on es van conèixer els meus pares i on el meu pare va deixar la meva mare. I després la meva mare em va abandonar, també.
Sense pare ni mare, en Lester va haver de buscar-se la vida des de petit. Es va criar amb una amiga de la família amb problemes d'addicció que va estar empresonada. A 7 anys, Lester venia Viagra al carrer i demanava almoïna. Ara vol marxar a viure al Japó.
El rastre de l'ADN
Tots quatre tenen en comú l'objectiu de conèixer el pare biològic amb l'esperança que els tregui de la pobresa. Des de fa uns quants anys, els acompanya l'Associació Angeles Relief, entitat fundada per Margaret Simons.
Aquesta periodista australiana va arribar a la ciutat el 2015 amb l'objectiu de fer un reportatge sobre l'impacte del turisme sexual. Simons és, juntament amb els quatre adolescents, una de les veus principals d'"El meu pare, un turista sexual".
Amb l'entitat col·labora una treballadora social, la Marivic Panilawan, i un advocat de drets humans, l'Andrew Macleod. Tots tres adults posen en marxa el projecte de connectar els fills que les treballadores sexuals han tingut amb homes occidentals gràcies a l'ADN. Un objectiu difícil d'aconseguir però, com mostra el documental, no impossible.
"Si aconseguim trobar els pares d'aquests nois i noies, les coses canviarien molt", diu Simons.
El suport econòmic del pare els transformaria del tot les possibilitats d'accedir a una vida com cal.
En el documental també hi intervenen algunes de les mares. Com la Jennilyn, mare del Luis, que explica com va conèixer el pare del noi. Tenia 16 anys i ja era mare. Per mantenir el fill, va començar a treballar en un local de ballarina.
Ell no era conscient que jo tenia 16 anys. Ni tan sols sabia com em deia de veritat.
Les proves d'ADN permeten alguns joves localitzar els pares biològics i contactar-hi. Un procés ple d'expectatives i de possibilitats que només en alguns casos veuran complertes i que segueix, de principi a fi, el documental. "El meu pare, un turista sexual" s'emet diumenge, 30 de novembre, a les 23.00 pel Canal 33, també disponible a 3Cat.
