Woody Allen estrena pel·lícula després d'un any sabàtic per les acusacions d'assetjament
Woody Allen torna als cinemes després d'una pausa més llarga de l'habitual. Les acusacions d'abusos sexuals l'han tingut apartat de la gran pantalla des del 2017.
Finalment, "A rainy day in New York" s'estrenarà a l'octubre aquí, amb un any de retard, i als Estats Units encara no té data. Un equip de TV3 l'ha pogut entrevistar a París, on ha presentat la pel·lícula.
"A priori", aquesta parella de joves enamorats passaran un cap de setmana rodó. Ell li ensenyarà els millors racons de Manhattan aprofitant que ella, estudiant de periodisme, hi entrevistarà un director de cinema famós. Però un dia de pluja pot canviar-ho tot.
Woody Allen:
Sempre he volgut fer una història a Nova York que passés pràcticament tota sota la pluja. Això és molt difícil, perquè no va haver-hi cap jornada de gravació que plogués tot el dia. Mai estic satisfet amb les meves pel·lícules, perquè, quan em proposo fer-ne una i l'escric, tot és perfecte.
El cineasta torna a homenatjar la seva ciutat estimada i que tantes vegades ha estat protagonista de les seves històries. Sempre des de la seva particular i qüestionable mirada còmica i romàntica.
Quan era jove, Nova York era molt glamurosa. Ara hi ha massa edificis alts i botigues tancades perquè la gent compra online, fet realment depriment, i hi ha una plaga de bicicletes. Però Nova York és una ciutat per caminar.
Timothée Chalamet, Selena Gomez i Elle Fanning encarnen un triangle amorós ple de dubtes sobre la identitat amb un positivisme poc habitual.
Fins ara inèdita, "A rainy day in New York" arriba a l'octubre, amb un any de retard. Com el productor Harvey Weinstein i altres "intocables" de la indústria, el Metoo també va assenyalar Woody Allen.
Fins i tot els protagonistes del film es van penedir d'haver treballat amb ell. I per primer cop en gairebé 40 anys consecutius no ha pogut estrenar pel·lícula als Estats Units.
No m'ha importat (passar un any en blanc) perquè he escrit la meva autobiografia, i sempre havia volgut tenir un any per escriure la història de la meva vida.
En plena forma creativa als 83 anys, ha viscut i morirà escrivint històries.
No crec que em retiri mai. Potser no faré pel·lícules, però escriuré teatre, que m'interessa molt, o potser llibres... Però mai no em retiraré.
