Xavier Sala i Martín passa el test de Disseny de Vestuari.

El teu vestuari personal coincideix en alguna cosa amb el com et veiem a la tele?

A la vida professional, sí (qualsevol acte, classes a la universitat...). Però a la meva vida personal no, perquè em reconeixen fàcilment. Per exemple, en sortir d'aquí me'n vaig al súper i em trec l'americana i vaig tot de negre.


Per què et vas crear aquest estilisme tan peculiar?

La meva filosofia de vida és llibertària, que per a mi és el valor principal de l'home. Jo, com a jove, l'any 1985 era un esclau de la moda. Era l'època dels colors pastel i moltes vegades no podia anar a la moda com jo volia.
Quan vaig marxar als Estats units i vaig veure que tothom es vestia com li donava la gana, vaig obrir els ulls. Però en tornar un any després a Barcelona, que va coincidir amb la tendència dels colors caquis d'una marca famosa llavors, Privata, i comprovar que tothom anava uniformat amb aquest color, em va venir al cap una imatge grupal de gent uniformada a l'estil militar i va ser quan vaig decidir que mai més la moda marcaria el meu estil, que faria el que voldria, tant si es portava com si no.


Tries el color de l'americana segons l'estat d'ànim? O del lloc on vas?

Absolutament, SÍ.

Per exemple, l'any passat he estat venint al "Divendres" amb els colors correlatius que componen l'arc de Sant Martí. Tot programat i estudiat.

Un any que el rei Joan Carles em va entregar un premi vaig anar a recollir-lo amb una americana de Moschino (que va morir de sida) amb estampat de vaques i llaços vermells, per reivindicar la problemàtica que patia l'Àfrica en aquell moment.

Per exemple, quan vaig als enterraments sempre porto la mateixa americana negra de Moschino, que està com a mig fer, embastada. I per a actes més festius o d'etiqueta tinc uns esmòquings de lluentons a punt.

El meu armari d'americanes és tot transparent, de vidre. Sembla un quadre cromàtic, amb tots els colors endreçats per ordre. Totes les gammes cromàtiques del més clar al més fosc. A més a més, a la part de dalt tinc les americanes "jubilades", cadascuna amb la seva història d'esdeveniments importants.
Per exemple, quan va guanyar el Barça a París l'americana va acabar destrossada per la celebració i m'encanta conservar-la tal com va quedar!

Tinc èpoques de colors, com els pintors. Époques orientals, d'estampats animals, africans... La majoria d'americanes són llises però de cop em ve de gust portar-ne d'estampades.


Corre la brama que tens més de 300 americanes de colors...

La brama no és brama: és real.


I que te les confeccionen a l'Índia. Quant té de real i de fictici?

Té una part de real i una de fictícia. Al principi sí que me les confeccionaven a l'Índia, me les feia un sastre de Bombai. Ara compro els teixits, sempre sedes salvatges, a l'Índia i la Xina i em faig jo els dissenys. Me les confecciona un dels pocs sastres que queden a Barcelona, Baseira, al carrer Aribau.


Per què vas sempre de negre?

Per comoditat. Tinc l'armari del Batman!


Tens texans i vambes?

Vambes, sí, però per fer esport. Texans, no. No m'agraden.
El meu vestuari més esportiu acaba sent camisa i pantalons de vestir.


Quines són les teves peces fetitxe.

No tinc peces fetitxe.


Sempre et veiem amb dos rellotges. Motiu?

És per un motiu totalment pràctic. Sóc una persona que viatja constantment i normalment portes la maleta a la mateixa mà que el rellotge. Es fa incòmode mirar l'hora. En canvi si en portes dos ja no tens el problema.


Alguna experiència divertida que t'hagi passat referent al teu vestuari?

A la universitat on dono classes els alumnes fan apostes sobre el color de l'americana que portaré aquell dia. Molts d'ells m'intenten subornar!!!


Et deixes assessorar?

Sí, em deixo assessorar per la meva parella.


De l'1 al 10, et consideres una persona presumida?

Un 7!


Quins són els teus colors preferits?

Els liles, púrpures, violetes, cardenal fosc...


Què és el que no et posaries mai?

Un sari de color.


No surts mai de casa sense...

Vestir-me.


Tens alguna mania referent al vestuari?

Comoditat en tot. Pantalons còmodes, sabates còmodes...


La teva última compra? Hi vas sovint? T'agrada?

Sí, m'encanta. L'últim que he comprat és una série de teixits per fer més americanes. Cada americana necessita tres metres.


Podries fer un canvi radical de "look"?

Sí, sense problema. Si m'assessoreu...
Mai sé el que faré demà, referint-me al tema roba.


Un lloc del món per anar a comprar?

A la ciutat de la seda, Pequín. I a la 7a Avinguda de Nova York, on hi ha moltes botigues amb sedes fantàstiques.


I un lloc per perdre-t'hi?

L'illa de Haggerstone, al nord del Mar del Corall d'Austràlia.
Jo sóc submarinista i allà he trobat el meu paradís. Només hi ha dues cases. Les porta un exroquer australià. En una hi viu ell i l'altra la lloga. No tens res. Menges el que pesques.
Una meravella.

Xavier, gràcies per dedicar-nos el teu temps. Ha estat un plaer!