"XX segles de papes", a "Signes dels temps"
De Climent I al papa Francesc, el programa repassa alguns dels esdeveniments més importants de la història del papat. L'Església ha viscut moltes crisis, però s'ha adaptat a noves realitats al llarg de més de 2.000 anys, convertint-se en la institució més antiga del món. Enguany es commemora el 60è aniversari de la inauguració del Vaticà II, convocat pel papa Joan XXIII, amb l'objectiu de posar l'Església al dia i de preparar la unitat dels cristians.
L'Església primitiva
Climent I va ser el primer papa històricament documentat, i en l'ordre dels papes des de Pere seria el quart. Va viure a finals del segle I, i va morir màrtir a Grècia. "En un context de tanta dificultat i persecució, Climent I va ser una figura de mediació i un referent per als cristians." Ho explica Diego Sola, professor d'Història Moderna a la UB i l'ISCREB, que ha escrit un assaig sobre la història del papat al llarg dels temps. També diu que una de les raons de la gran difusió del cristianisme els primers segles, "és el context de persecució que van patir. En l'adversitat les comunitats cristianes es cohesionen".
El papat a l'edat mitjana
També es parla de la crisi moral del papat a l'edat mitjana, en què "els papes es considerava que tenien un poder universal". I de les desavinences o bé aliances, com les croades per recuperar Terra Santa, entre alguns pontífexs i els reis catòlics d'Europa. "El papa Urbà II va crear un projecte de croada que buscava unir els prínceps cristians d'Europa en una lluita comuna, fora del continent. Una guerra de croada en què hi participen els reis de França, d'Anglaterra i els comtes de Barcelona". I és per això, que "en segles posteriors l'Església haurà de demanar perdó per l'ús de la violència com una arma religiosa", afirma Sola.
La Reforma protestant
I mentre que el cisma d'Occident va ser "de naturalesa política", al segle XVI "es produeix un cisma doctrinal, i es trenca la unitat cristiana d'Occident, amb la reforma de Luter que tindrà conseqüències a Europa".
Papes amb vincles catalans
I dels papes amb vinculació a Catalunya, Silvestre II era un monjo occità que va estudiar al monestir de Ripoll, "li devem com escrivim els números avui dia". Adrià VI era dels Països Baixos, i va ser bisbe de Tortosa.
Benet XV i la pau
Durant la Primera Guerra Mundial, el papa Benet XV va fer una aposta decidida per la pau. Destaca el seu treball incansable per acabar amb l'horror provocat per la Gran Guerra. És el papa que va fundar la política de l'antibel·licisme i va crear una xarxa d'ajuda humanitària a l'Església per ajudar les víctimes i els refugiats. Avui se'l recorda pel seu coratge i valor. Benet XV va escriure dues encícliques per la pau, una al principi i l'altra al final de la guerra.
Persecució religiosa
D'altra banda, el liberalisme, el nacionalisme i la revolució industrial van comportar canvis en el papat i la conseqüent pèrdua de poder. Pius VI, que va morir a l'exili, va haver de fer front al repte de la Revolució Francesa, "amb períodes de terror, crema de convents i esglésies i execució de milers de religiosos i religioses." Diego Sola també explica que, posteriorment, Europa ha viscut altres processos revolucionaris de caràcter liberal vinculats a una lluita anticlerical. "L'objectiu era la desaparició completa de la vida eclesial de la vida pública. Passa també en el segle XX, conats de violència anticlerical que es van produir a la Guerra Civil Espanyola del 36 al 39."
De Joan XIII a Francesc
Segons l'autor d'"Història dels papes" "Joan Pau I no va ser enverinat. Pels historiadors, no hi ha evidències. La majoria de papes quan arriben al pontificat són grans i poden tenir malalties o una mala salut."
Diego Sola considera que el papa Francesc és el papa de les perifèries, per la creació de cardenals a nivell internacional i universal de l'Església. "En un moment de crisi a l'Església occidental és interessant escoltar veus que venen d'aquesta perifèria." També destaca la importància de la doctrina del perdó, de l'Església, en els darrers vint anys. "Joan Pau II va demanar perdó en el jubileu l'any 2000 pels mals comesos per l'Església." I Francesc ho ha fet diversos cops, recentment als indígenes al Canadà. El perdó és un element central i pot ajudar al que demana la societat "transparència, reparació i una política de reparació de la memòria històrica que l'Església també pot fer", afirma.
El programa
"Signes dels temps" " és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador, Imma Segarra, la productora, Joan Grané l'ajudant de realització, Sílvia Rodríguez és a la producció, Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
