Atacar la depressió amb la dieta
Cada cop hi ha més estudis que confirmen la relació directa entre els budells i el cervell. La clau és a la microbiota o flora intestinal. És a dir, el conjunt de microorganismes de tota mena que habiten al nostre sistema digestiu, com fongs, virus o bacteris, i que ajuden el nostre organisme, per exemple, digerint alguns aliments.
Cadascun de nosaltres té una microbiota específica, com una mena d'empremta digital, que depèn de l'alimentació, els hàbits de vida o fins i tot el lloc de residència.
El que mengem i com vivim modifica la flora intestinal al llarg de la nostra vida.
Els últims estudis demostren, segons la doctora Amanda Rodríguez-Urrutia, psiquiatra de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que l'activitat d'aquest conjunt de microorganismes provoca canvis en el cos i li envia contínuament missatges.
Segons si els missatges que envien són més o menys bons, s'activaran vies en el cos més o menys positives: vies hormonals, vies del sistema immunològic, etc. I això fa que impacti en la resta de l'organisme i també en el cervell. Aquest és el gran pas que hem fet en els últims anys.
I aquest pas que han fet els últims estudis consisteix a demostrar que un canvi en l'alimentació pot modificar la química del cervell.
I pot ajudar en el tractament de la depressió?
La depressió és un trastorn mental molt estès. Es calcula que més del 10% de la població el tindrà en algun moment de la vida. Catalunya s'acosta a aquest percentatge, amb el 9%. Hi ha 700.000 persones diagnosticades amb depressió i el 70% són dones.
Es tracta d'una malaltia complexa, que sovint necessita diferents angles de tractament, des de la teràpia psicològica fins a la farmacològica. Ara s'està veient que la dieta també hi influeix de manera notable.
Una alimentació i uns suplements que modifiquin la microbiota poden millorar trastorns mentals com la depressió.
La doctora Sílvia Puyal, psicòloga i psioconeuroimmunòloga, veu cada dia en el seu consultori que la majoria de persones que arriben amb un trastorn depressiu tenen una microbiota pobra o desequilibrada.
Diria que el 90%, i els que no potser no en tenen consciència, però quan començo a preguntar com és la simptomatologia, com van de ventre, de seguida em trobo que no estan bé.
La Joana, una de les pacients, ho certifica. Arran d'un problema de salut del seu fill va caure en una depressió. La teràpia psicològica i els canvis en l'alimentació l'han feta sortir del pou.
He millorat molt, tant físicament com psicològicament. Estic molt més concentrada, rendeixo millor i estic més connectada amb mi mateixa. Sé reconèixer millor les meves emocions, quan estic trista. I quan em fico en el bucle sé sortir-ne molt millor.
La Joana reconeix que no n'ha tingut prou, amb un canvi de dieta, que només modificar els hàbits alimentaris no hauria estat efectiu, però sí que hi ha ajudat, amb tot el treball psicològic que ha seguit per tractar el seu trastorn.
Quina és la dieta més adequada?
Una dieta antiinflamatòria. És a dir, prescindir dels aliments processats, els sucres refinats, determinats lactis de vaca i en algun cas del gluten, si s'hi és sensible.
De fet, per la manera com la descriu la doctora Puyal, s'acosta molt a la dieta mediterrània.
Una dieta rica en vitamines i en minerals com el magnesi, el zinc, el seleni i el potassi; amb àcids grassos, com els omegues, greixos polisaturats provinents de l'oli d'oliva, de les llavors, del marisc, del peix, dels fruits secs.
És important, remarca la doctora Puyal, afegir-hi algunes fibres dietètiques i, sobretot, evitar els pics d'insulina, un augment de sucre a la sang provocat per la ingesta de determinats aliments.
També cal anar amb molt de compte amb els antibiòtics: destrueixen la flora bacteriana i, segons la doctora Rodríguez-Urrutia, això té conseqüències en el cervell.
Donar un antibiòtic a una persona té moltes implicacions, també mentals. Perquè els antibiòtics modifiquen la microbiota i aquesta microbiota pot impactar en el cervell. De manera que un antibiòtic també és un modificador del cervell.
La doctora lamenta que aquestes connexions entre els budells i el cervell no sempre es tenen prou en compte i proposa una medicina més psicosomàtica.
Una alimentació saludable, coincideixen els experts, no és la solució definitiva, no curarà un trastorn depressiu, però sí que és una eina eficaç per millorar el tractament i que sigui més efectiu.
Aquesta, almenys, és l'experiència de la Joana.
Fa un any que estic amb treball psicològic i gairebé vuit mesos amb una dieta canviada, i els resultats, per mi, han sigut espectaculars. Estic molt millor que no estava.
