Bretón, l'horror humà

Quan ella va dir-li que sí, ell va volar i li va escriure una carta d'amor. Van tenir dos fills, i els van posar els seus noms, Ruth i José. Però quan les agulles del temps van començar a girar, les hores van dur la foscor.
Ella va descobrir en el seu marit un home distant, obsessiu i manipulador. A casa, els nens i ella mateixa havien de complir normes i normes com si visquessin en una presó. Esgotada, ella li va dir que es volia separar i ell no s'hi va avenir. La resta és l'horror humà. Amb fredor va dissenyar el pla. Matar els fills i cremar-los fent veure que els havia perdut en un parc.
El jurat ha dictaminat que José Bretón és culpable de la mort de dues criatures de dos i sis anys. Per què? Perquè el que més estimava la seva exdona eren els seus dos fills. Per venjança. Per intentar que ella no el pugui oblidar. Perquè l'assassinat dels nens el mantindrà vinculat per sempre a la dona que diu que va estimar. Estimar.
Voldríem creure que està boig per mitigar vòmit i repugnància, però em penso que no ens hi podrem agafar.
D'aquí una hora donarem les claus per entendre i assumir aquest gènere d'ésser humà.
Comencem el Suplement.