Brillar té un preu
Brillen. I acostumen a brillar molt. Des de lluny no s'aprecia què és el que fa eixe efecte. Però des de propet, se veu clarament. Són pedres de Swarovski que van enganxades als mallots i els fan brillar. I és que en un esport com la gimnàstica rítmica, on la part artística és també molt important, tot suma. Qualsevol mínim detall compta per a la nota final.
I el procés d'elaboració d'un mallot és costós i llarg, però molt personal. "Trie algunes músiques amb la meua entrenadora, després decidim per a quin dels quatre aparells de la temporada s'ajusta millor cada música. Una vegada les tinc triades, les envie a Rússia, on està la meua dissenyadora, i li explique quina música és per a cada aparell (esta temporada se competix amb cèrcol, maces, pilota i cinta) i ella s'inspira per fer-me el disseny del mallot i m'envia una foto perquè puga dir la meua", m'explica Natàlia García Timofeeva, la millor gimnasta catalana del moment.
Al CAR de Sant Cugat des dels 10 anys, Natàlia no té beca ADO perquè encara no ha debutat en uns Jocs Olímpics. Des de fa alguns anys rep algunes ajudes econòmiques, però això va arribar un poquet tard per als seus pares, que amb l'inici de la crisi econòmica i per poder costejar les despeses que suposa formar un esportista d'elit van haver d'anar-se'n amb el seu altre fill a treballar a la Guaiana Francesa, on encara continuen vivint.
Filla de gimnasta russa, la Natàlia és finalista mundial, amb moltes competicions internacionals a l'esquena, i ara lluita per arribar als Jocs de Tòquio 2020. I la lluita és constant, del dia a dia, a nivell físic, però també emocional i econòmic.
Els mallots de rítmica són joies. I això és tan metafòric com literal. "Cada mallot pot dur entre 2.000 i 3.000 pedres de Swarovski... i, com que s'enganxen a mà d'una en una...", somriu tímidament Natàlia, "...hi ha molt de treball al darrere. Estan fets de manera molt personal i això ho encarix".
I sí, és evident que resulten cars. Entre 700 i 1.000 euros per a una peça que només servirà durant una temporada, ja que any rere any les gimnastes canvien els exercicis. Costejar això no és fàcil, però en un esport on el component artístic té el seu valor quedar-se enrere fa que comences amb desavantatge.
Per mirar de recuperar les despeses, algunes gimnastes s'empesquen solucions com vendre els mallots de la temporada anterior i, amb això, ajuden a crear-ne de nous. Però la Natàlia confessa que "jo només ho vaig fer una vegada. I me va fer tanta pena! que no ho he tornat a fer. Són molts records, en un mallot veus les hores d'entrenaments, la competició... Sé que seria un recurs més, però no n'he tornat a vendre cap". En rítmica encara queden romàntics. I el romanticisme també té un preu.
