Ucraïna: tornar a casa tot i l'amenaça de Putin
Com és tornar a casa? Com és desfer el camí que un any enrere et van obligar a prendre tancs, míssils, el rastre de destrucció en nom d'una suposada causa? Com es torna a casa quan el teu país està en guerra?
El tren nocturn entre Przemysl, a Polònia, i Kíiv, a Ucraïna, té 7 vagons. No va ple ni de bon tros. De fet, va mig buit: 150, 200 persones a tot estirar. Gairebé totes dones, gairebé totes joves.
Les distàncies han canviat
Algunes van arrossegant maletes i cotxets. Un nen plora. Fa fred. A l'estació fronterera els polonesos els han fet esperar una hora i mitja a fora, de nit, amb temperatures sota zero. Per sort, algunes voluntàries reparteixen te, cafè, alguna cosa per menjar. Escalfor entre les mans i líquid que el cos rep amb confort.
Dues noies riuen, desenfadades. Una altra es distreu mirant reels d'Instagram, saltant de l'un a l'altre. N'hi apareix algun que se'n riu dels russos, com a mínim els caricaturitza. Mofa, humor en temps de guerra. Però en general les cares, a més de fred, denoten cansament. Tornar a casa, o a casa d'un familiar o a casa d'un amic perquè la teva s'ha convertit en runa o està a l'abast dels míssils, és sinònim d'un llarg viatge. Fa just un any el trajecte Barcelona-Kíiv en avió no arribava a tres hores. Ara, anant bé, són més de 24.
El tren cap a casa avança i s'endinsa en un país en flames, ferit, però que no es dessagna. Avança amb la determinació d'una màquina creada per transportar passatgers, però també menjar, animals i càrregues de tota mena. Sens dubte, també armes. L'armament dels aliats d'Ucraïna que alimenta i empitjora el conflicte, diu Moscou.
Les armes encara vitals i encara insuficients, assevera Kíiv. I no les veus, però saps que al teu pas per aquesta vasta Ucraïna hi ha defenses antiaèries mirant constantment al cel.
Esperant el nou embat de Rússia
Al vagó número 5 del tren 272 amb destinació a la capital, dues guàrdies frontereres, també dones, desperten els viatgers per a un nou control de passaports. Amb la feina feta, s'asseuen uns seients més endavant i la fan petar amb l'únic guàrdia masculí, armat amb un fusell a l'esquena. A partir d'aquest punt ja tocarà conviure sovint amb uniformes militars.
A fora, la foscor, només trencada just passar la frontera per la llum que desprenen fanalets col·locats en les tombes d'un cementiri. Ucraïna ha après a conviure amb la mort, si és que s'aprèn mai, això.
Moltes de les noies que avui tornen a casa hi trobaran a faltar un pare, un amic, la parella o el germà. Tots els que alimenten les files de l'exèrcit ucraïnès. La resta espera un nou embat de la Rússia de Putin.
I el tren avança. I s'apaguen els llums.
