COM JUGUEN ELS DE SINGAPUR?
Aquests dies, al Miniestadi, mil dos-cents nens i nenes s'estan disputant el V Torneig Internacional FCBEscola. Des que el va parir l'anterior director
3 min
Aquests dies, al Miniestadi, mil dos-cents nens i nenes s'estan disputant el V Torneig Internacional FCBEscola. Des que el va parir l'anterior director de l'Escola del Barça, Xavi Mercè, actualment al Manchester City, no ha parat de créixer i ha convertit la Setmana Santa en una festa del futbol formatiu.
És ben veritat que no sabem valorar el que tenim a prop, el que ja hem aconseguit. O sigui, que un bon consell és passar pel Mini, fer un pas enrere i mirar com s'ho prenen tot plegat els nens i acompanyants que han arribat a Barcelona d'arreu del món. Brasilers, nord-americans, canadencs, peruans, singapuresos, de Dubai, indis, polonesos, egipcis, saudites, turcs, japonesos, dominicans, italians, balears, canaris corren per les instal·lacions del Barça amb els ulls ben oberts, viuen cada partit - de mitja hora- com si fos una final i gaudeixen de tot el que els envolta -fins i tot dels preus del bar, que ja és gaudir- com només es fa quan un fa unes vacances preparades amb molta anterioritat.
De fet, expliquen alguns d'aquests responsables d'escoles de fora que aquests partits els han preparat amb molta anterioritat. La festa és completa.
A la grada, també com acostuma a passar, els únics que no se senten són els d'aquí. No fos cas que ens agafés un atac! És igual, un cop vist i comprovat tot el que ja he dit, ve el futbol. I aquesta és l'altra. L'escola, aquesta temporada, ha canviat els objectius i, per tant, la manera de treballar. Només els anys vinents ens diran si encertadament o no. Els números seran més alts, segur. L'escola s'ha obert al món i ara serà més fàcil comprar els drets i la fórmula magistral que representen Messi, Xavi, Busquets, Iniesta, Piqué, Valdés i companyia. No sé si és una bona notícia o no, perquè, gràcies a aquest increment, haurien de venir més entrenadors, molts més, i tota la cura del món per no pervertir el sistema.
Qui encara no tingui clar de què parlo, que passi pel Mini i veurà com el batejat, i fins i tot suat, adjectiu d'ADN Barça es repeteix a cada camp, en cada nen i nena, vingui del país que vingui, faci l'alçada que faci, tingui la tècnica que tingui.
Potser sóc un bleda, però a mi m'emociona veure com un porter egipci de vuit anys mira de jugar sempre la pilota amb els peus. O com els laterals de l'escola de Florida s'obren a les bandes quan la pilota ha de sortir de la porteria.
I això, sempre i en tots els casos. Fins i tot quan els nens estan perdent per deu a zero, perquè al davant tenen un rival molt superior, com va passar ahir en el Sao Paulo-Vancouver. A la idea no es renuncia. S'avança amb la pilota als peus i els companys busquen oferir línies de passada.
Són molt petits -alguns- o una mica maldestres -d'altres-, però tots parlen el mateix idioma: el del futbol del Barça. És curiós com també podem disfrutar d'algunes mutacions d'aquest ADN. Mutacions o barreja. Perquè jugant amb aquest estil, els italians no renuncien a la seva competitivitat, ni els brasilers a la seva habilitat. M'he fixat que els egipcis ho xuten tot. Fins i tot la sacada inicial. De partit o després de rebre un gol. Vés a saber per què. Ho hauré de preguntar a qui ho sàpiga. Mentrestant, demà hi torno. Encara no he vist els de Singapur.
És ben veritat que no sabem valorar el que tenim a prop, el que ja hem aconseguit. O sigui, que un bon consell és passar pel Mini, fer un pas enrere i mirar com s'ho prenen tot plegat els nens i acompanyants que han arribat a Barcelona d'arreu del món. Brasilers, nord-americans, canadencs, peruans, singapuresos, de Dubai, indis, polonesos, egipcis, saudites, turcs, japonesos, dominicans, italians, balears, canaris corren per les instal·lacions del Barça amb els ulls ben oberts, viuen cada partit - de mitja hora- com si fos una final i gaudeixen de tot el que els envolta -fins i tot dels preus del bar, que ja és gaudir- com només es fa quan un fa unes vacances preparades amb molta anterioritat.
De fet, expliquen alguns d'aquests responsables d'escoles de fora que aquests partits els han preparat amb molta anterioritat. La festa és completa.
A la grada, també com acostuma a passar, els únics que no se senten són els d'aquí. No fos cas que ens agafés un atac! És igual, un cop vist i comprovat tot el que ja he dit, ve el futbol. I aquesta és l'altra. L'escola, aquesta temporada, ha canviat els objectius i, per tant, la manera de treballar. Només els anys vinents ens diran si encertadament o no. Els números seran més alts, segur. L'escola s'ha obert al món i ara serà més fàcil comprar els drets i la fórmula magistral que representen Messi, Xavi, Busquets, Iniesta, Piqué, Valdés i companyia. No sé si és una bona notícia o no, perquè, gràcies a aquest increment, haurien de venir més entrenadors, molts més, i tota la cura del món per no pervertir el sistema.
Qui encara no tingui clar de què parlo, que passi pel Mini i veurà com el batejat, i fins i tot suat, adjectiu d'ADN Barça es repeteix a cada camp, en cada nen i nena, vingui del país que vingui, faci l'alçada que faci, tingui la tècnica que tingui.
Potser sóc un bleda, però a mi m'emociona veure com un porter egipci de vuit anys mira de jugar sempre la pilota amb els peus. O com els laterals de l'escola de Florida s'obren a les bandes quan la pilota ha de sortir de la porteria.
I això, sempre i en tots els casos. Fins i tot quan els nens estan perdent per deu a zero, perquè al davant tenen un rival molt superior, com va passar ahir en el Sao Paulo-Vancouver. A la idea no es renuncia. S'avança amb la pilota als peus i els companys busquen oferir línies de passada.
Són molt petits -alguns- o una mica maldestres -d'altres-, però tots parlen el mateix idioma: el del futbol del Barça. És curiós com també podem disfrutar d'algunes mutacions d'aquest ADN. Mutacions o barreja. Perquè jugant amb aquest estil, els italians no renuncien a la seva competitivitat, ni els brasilers a la seva habilitat. M'he fixat que els egipcis ho xuten tot. Fins i tot la sacada inicial. De partit o després de rebre un gol. Vés a saber per què. Ho hauré de preguntar a qui ho sàpiga. Mentrestant, demà hi torno. Encara no he vist els de Singapur.
