Desigualtat social i felicitat

Avui, gallecs i bascos escolliran unes persones que haurien de ser capaces de mantenir un sistema de protecció social segur, autofinançable, de bona qualitat i sense corrupció, i que tinguin com a prioritat assegurar el futur de la salut, l'educació, la feina i l'habitatge. Es tracta de proveir d'una qualitat de vida a totes les persones que faci que se sentin tranquil·les i prou satisfetes.

Ser pobre en una societat rica comporta pràcticament una garantia d'infelicitat. Però, ¿què els passa als rics que viuen en aquesta mateixa societat? Doncs, depèn de si la societat és més igualitària, més equilibrada i està més disposada a compartir.

L'economista Richard Wilkinson i l'antropòloga Kate Pickett demostren que, en les poblacions on més desigualtats hi ha, tant els rics com els pobres viuen amb menys confiança i menys seguretat, i amb més estrès, ansietat, depressions, soledat i drogadiccions. És a dir, com més desigualtat social, més infelicitat per a tothom.

L'oficina d'estadística de la Comissió Europea diu que a l'estat espanyol les diferències entre les rendes més altes i les més baixes creixen molt. Com als Estats Units o la Gran Bretanya i a diferència del que passa als països nòrdics, que són més igualitaris.

És doncs important que als nous governs que surtin de les urnes se'ls reclami que treballin per reduir les desigualts. Ens hi va tenir més bona salut i guanyar un polsim de felicitat.

Bon dia, Catalunya. Són les vuit.