Els esclaus catalans de Hitler
Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili lideren un projecte europeu per reconstruir la vida dels exiliats republicans que van ser forçats a treballar per a l'Alemanya nazi.
Han recuperat la història de 10 persones, 8 d'elles catalans, que estaven a França durant l'ocupació alemanya i els van obligar a treballar per construir estructures i material bèl·lic per a l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Els arxius de l'Amical Mauthausen han estat claus per reconstruir gran part d'aquestes històries. Els investigadors també han recopilat dades de treballs d'estudiants de batxillerat com el de la Montse Ferrando, d'Amposta, que ha recuperat la vida del seu besavi, Agustí Magí.
També han rebut cartes de testimonis directes d'exiliats. Aquest és el cas d'Àngel Veiga que estava, amb tota la família, al camp de refugiats d'Angulema. L'agost del 1940, els van fer pujar a tots a un tren i van separar el seu pare, a qui van enviar a construir el camp de concentració de Mauthausen.
Jaume Camps, de l'equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, diu que també s'han trobat amb testimonis que han decidit trencar el silenci després de molts anys.
Jo visc a Alcover i una dona va venir a casa dels meus pares a explicar que el seu pare havia estat treballant, a Brest, per als alemanys. Segurament ho va fer a la base de submarins. La dona em va dir que no ho havia explicat a ningú.
Em va exposar la relació que el seu pare tenia amb els alemanys. Fins i tot em va relatar com un d'ells li plorava quan veia que estaven perdent la guerra.
Espanya no els reconeix com a víctimes del nazisme
Calculen que durant la Segona Guerra Mundial més de 40.000 exiliats republicans i exbrigadistes internacionals que s'estaven a França durant l'ocupació Alemanya van ser forçats a treballar per als nazis.
Els anomenaven despectivament "rotspanier", rojos espanyols. Els consideraven un perill potencial per a la seguretat del Reich i els van enviar a camps de treball i de concentració de tot Europa, on feien treballs forçats per servir a l'economia de la guerra alemanya.
Camps destaca que és una part de la història oblidada.
Tothom té presents els camps de concentració i els horrors que s'hi van viure, però hem de pensar que els treballs que es feien en molts camps de concentració van servir per aguantar la maquinària bèl·lica d'Alemanya.
Empreses com Siemens o Volkswagen fabricaven material bèl·lic per enviar-lo al front. Per això Alemanya va aguantar fins al 1945. Gràcies a aquest treball d'esclau d'aquestes persones forçades.
A Alemanya, les persones forçades a treballar durant la Segona Guerra Mundial són considerades víctimes del nazisme. Això encara no passa a Espanya.
Les històries es poden veure en una exposició inèdita
El Museu d'Història de Tarragona acull a les instal·lacions del Pretori la primera exposició que s'ha creat amb tota la documentació recollida durant dos anys durant la investigació.
El projecte de recerca està finançat pel programa European for Citizens. A més de la Universitat Rovira i Virgili també hi han participat la Universitat de la Bretanya Occidental de Brest, a França, la Universitat de Weimar, d'Alemanya, l'Amikal de Mauthausen i la Fundación Tere Quintanilla d'Astúries.
Camps considera que l'exposició mostra la duresa d'aquell temps.
El projecte vol fer que la gent tingui en compte que Europa va viure al segle passat dues grans guerres mundials i que la Unió Europea va néixer per evitar conflictes entre estats membres. Per això cal recordar la memòria d'aquestes persones que van donar la vida per defensar la democràcia i la dignitat.
Els organitzadors volen convertir-la en una mostra itinerant perquè també es pugui veure a les poblacions dels deportats: Benifallet, Amposta, Alcover, la Galera, Caseres, el Molar, el Perelló i el Vendrell.
