ENRIC TRUÑÓ
L'Enric Truñó va ser molts anys el màxim responsable de l'esport a la ciutat de Barcelona. Viu a l'Eixample, continua fent feina relacionada amb l'esport
1 min
L'Enric Truñó va ser molts anys el màxim responsable de l'esport a la ciutat de Barcelona. Viu a l'Eixample, continua fent feina relacionada amb l'esport i fa la sensació que està prou distret i ocupat com perquè els dies li passin raonablement de pressa.
Ens rep al despatx que té al carrer Rosselló. Un espai raonable, amb molta llum, més acollidor que "cool" o de disseny i on, miris on miris, et trobes alguna referencia olímpica. Especialment, esclar, dels Jocs de Barcelona.
Des d'un racó preferent, un somrient Pasqual Maragall acompanyat de Joan Antoni Samaranch i el mateix Truñó semblen molt pendents de l'entrevista, que arrenca una mica tard perquè l'exregidor està entestat a veure la cerimònia que en aquell mateix moment s'està fent a Olímpia, a Grècia, d'on ha de sortir la flama que cremarà als Jocs Olímpics de Rio.
Cap problema, no tinc pressa. I sí moltes ganes de veure la cerimònia. Aquestes coses m'encanten. I mentre miro embadalit la pantalla de l'ordinador de l'entrevistat, m'adono que la persona que tinc al davant ha tingut l'honor, la sort, el privilegi de viure tot això de primera mà. I de sobte l'envejo. L'envejo molt. I l'hi dic. I aquí arranquem a parlar. De privilegis, d'olimpisme, dels Jocs de Barcelona.
Mont-real 1976 són els Jocs que avui coneixerem de la mà dels anells de la Marta Garcia i amb el Roger Castillo les històries formidables de dues atletes extraordinàries i multidisciplinars: la Christa Luding-Rothenburger i la Clara Hughes. També el doctor Surós, del centre mèdic Sportcat de Girona, ens acosta una esportista excepcional: la Xaràpova i els seus problemes amb una substància dopant, el mildonium.
A partir de la mitjanit, a www.catradio/conversesolimpiques.cat
Ens rep al despatx que té al carrer Rosselló. Un espai raonable, amb molta llum, més acollidor que "cool" o de disseny i on, miris on miris, et trobes alguna referencia olímpica. Especialment, esclar, dels Jocs de Barcelona.
Des d'un racó preferent, un somrient Pasqual Maragall acompanyat de Joan Antoni Samaranch i el mateix Truñó semblen molt pendents de l'entrevista, que arrenca una mica tard perquè l'exregidor està entestat a veure la cerimònia que en aquell mateix moment s'està fent a Olímpia, a Grècia, d'on ha de sortir la flama que cremarà als Jocs Olímpics de Rio.
Cap problema, no tinc pressa. I sí moltes ganes de veure la cerimònia. Aquestes coses m'encanten. I mentre miro embadalit la pantalla de l'ordinador de l'entrevistat, m'adono que la persona que tinc al davant ha tingut l'honor, la sort, el privilegi de viure tot això de primera mà. I de sobte l'envejo. L'envejo molt. I l'hi dic. I aquí arranquem a parlar. De privilegis, d'olimpisme, dels Jocs de Barcelona.
Mont-real 1976 són els Jocs que avui coneixerem de la mà dels anells de la Marta Garcia i amb el Roger Castillo les històries formidables de dues atletes extraordinàries i multidisciplinars: la Christa Luding-Rothenburger i la Clara Hughes. També el doctor Surós, del centre mèdic Sportcat de Girona, ens acosta una esportista excepcional: la Xaràpova i els seus problemes amb una substància dopant, el mildonium.
A partir de la mitjanit, a www.catradio/conversesolimpiques.cat
