Es confirma la relació entre la diabetis i la progressió de l'Alzheimer
Fa temps que se sospitava que hi havia una relació entre la diabetis i algunes demències, però es desconeixia el mecanisme pel qual la diabetis empitjorava el pronòstic d'aquestes malalties cerebrals.
Ara investigadors de les universitats de Granada i de Cadis han descobert que la diabetis afavoreix les demències vasculars i també incideix en la proteïna beta amiloide. I ho fa des de fases molt primerenques, com destaca Juan José Ramos Rodríguez, un dels responsables de la investigació.
En les fases de prediabetis ja s'està afavorint que hi hagi danys a nivell del sistema nerviós central i a més aquestes fases es caracteritzen per nivells d'insulina molt alts que són molt perjudicials a nivell vascular i a nivell central.
La diabetis pot provocar demència vascular i empitjorar l'Alzheimer
Aquests investigadors han demostrat que la diabetis contribueix al trencament dels vasos sanguinis i, per tant, a danys cerebrals que poden desembocar en una demència vascular.
Però a més, en persones que ja tenen acumulacions de beta amiloide, pròpies de l'Alzheimer, la diabetis també accelera la progressió d'aquesta malaltia.
Hem vist que la diabetis és capaç de provocar una demència vascular i això genera danys vasculars que propicien una progressió més ràpida de l'Alzheimer.
L'explicació seria que la diabetis afavoreix les formes solubles de beta amiloide, més tòxiques i perjudicials, i això facilita el trencament dels vasos sanguinis al cervell i potencia la mort de les neurones, típica d'aquesta malaltia.
La beta amiloide s'anava quedant en un format soluble, que és molt més tòxic perquè llavors pot entrar i sortir lliurement de les cèl·lules i generar estrès oxidatiu a tots els nivells.
Quan la beta amiloide està dissolta pot navegar per tot el sistema nerviós central i per tant accelerar el procés de demència de la malaltia d'Alzheimer.
Tecnologia puntera per fer seguiment de l'evolució de la demència
La investigació s'ha fet amb una tecnologia molt innovadora, la microscòpia multifotó en animal viu, que permet fer el seguiment sobre un mateix animal de la patologia cerebral en temps real.
Es tracta d'una tècnica molt sofisticada present a molt pocs laboratoris i que és capaç d'oferir dades i imatges que no es podrien aconseguir amb altres sistemes d'estudi.
Una nova diana terapèutica
El descobriment del procés que relaciona la diabetis amb les demències i concretament amb l'Alzheimer ofereix una nova diana terapèutica sobre la qual treballar per alentir o prevenir el desenvolupament d'aquesta demència, segons els responsables de l'estudi.
De fet, ara aquests investigadors volen iniciar altres recerques per saber si actuant contra la diabetis es poden prevenir algunes demències o alentir el progrés de l'Alzheimer en persones que ja tenen acumulacions de beta amiloide al cervell.
Per saber-ne més
Un estudi relaciona el risc de patir Alzheimer amb la depressió
Investigadors de l'Ace Alzheimer Center Barcelona, entitat dedicada al diagnòstic, tractament i recerca de la malaltia d'Alzheimer, han realitzat un estudi, publicat a la revista científica International Journal of Molecular Sciences, que demostra que quan un pacient presenta biomarcadors positius de la malaltia d'Alzheimer i símptomes depressius, la probabilitat de desenvolupar aquesta demència al cap de dos anys és tres vegades superior que quan no es donen aquestes dues condicions.
Els responsables de la recerca puntualitzen que un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu no implica necessàriament que es desenvolupi demència, però si hi ha presència de biomarcadors i de símptomes neuropsicològics com la depressió o l'apatia el risc augmenta de forma considerable.
Les variants genètiques vinculades a telòmers més llargs protegirien davant l'Alzheimer
Dos estudis del Centre de Recerca de la Fundació Pasqual Maragall han descobert que les variants genètiques que s'associen a una longitud més gran dels telòmers també estarien vinculades a nivells més baixos d'alguns marcadors de la malaltia d'Alzheimer, com la proteïna p-tau.
Aquestes variants també estarien relacionades amb un gruix cortical més gran i amb més esperança de vida.
Els telòmers són seqüències repetitives de l'ADN localitzades en els extrems dels cromosomes que tenen la funció de protegir-los i evitar que es desgastin. Amb el temps els telòmers es van escurçant i per això es consideren un indicador de l'edat biològica i, per tant, de la possibilitat de viure més anys.
Aconsegueixen per primera vegada cultivar neurones madures en laboratori
Investigadors catalans de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya i de la Universitat de Barcelona han aconseguit per primera vegada fer madurar neurones per estudiar diverses malalties neurodegeneratives i també per testar nous fàrmacs per tractar-les. És una fita científica molt important perquè fins ara no s'havien pogut mantenir neurones al laboratori en un estat de ple desenvolupament.
El segon pas de la investigació serà intentar injectar directament aquestes neurones cultivades a pacients amb malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, l'ELA o l'esclerosi, però també amb patologies medul·lars. I tot això sense provocar cap mena de rebuig.
