La pesca del lluç a la costa catalana, en situació crítica
Els investigadors d'IcatMar, l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, dependent del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, han fet un seguiment exhaustiu de les pesqueries de Catalunya i han estudiat la situació del lluç, el moll, l'escamarlà, la gamba blanca i la vermella.
La principal conclusió, explica Laura Recasens, una de les coordinadores del projecte, és que totes aquestes espècies estan sobreexplotades:
Són poblacions que estan debilitades. Cada any s'hi incorporen nous individus, però si aquesta incorporació es va reduint any rere any, al final la població pateix.
El cas més preocupant és el del lluç, que ja ha sobrepassat el que es coneix com a biomassa límit, la línia vermella a partir de la qual si no es prenen mesures hi haurà tan pocs exemplars que els pescadors ja no en podran treure profit.
La tendència és tan negativa que pot arribar a un punt, no que l'espècie s'extingeixi, perquè això no passarà, però que no sigui rendible econòmicament, que els pescadors ja en capturin tan poc que ja no els surti a compte sortir a buscar-ne.
Recasens assegura que encara hi som a temps si es prenen les mesures adequades:
El lluç té capacitat de resistència. Per tant, si ara li comencem a donar una mica d'aire, el lluç es recuperarà. Si no, anirà baixant, baixant, baixant. No és que ens quedem sense lluços, però els pescadors en pescaran poquets i els hauran de portar d'altres llocs del món.
De totes les espècies estudiades, l'única que dona una mica d'esperança és la gamba vermella a la zona de Palamós, on des que s'ha augmentat la mida de la malla hi ha una lleugera recuperació.
Hi ha mesures per frenar la sobreexplotació d'aquestes espècies que ja s'estan aplicant, com la que explica Sergi Tudela, director general de Pesca:
Hem creat diversos tancats permanents. A tota la costa de Catalunya tenim una xarxa d'àrees de no pesca, que són antics caladors, que d'acord amb el mateix sector pesquer s'ha decidit tancar-los completament per protegir les concentracions de juvenils o en alguns casos fins i tot respectar la reproducció.
Tudela també confia en els efectes de les ajudes que s'estan donant perquè els vaixells d'arrossegament canviïn les portes de les xarxes per unes que no toquin el fons o perquè utilitzin malles més grans, de manera que no s'enduguin exemplars que després no poden comercialitzar.
