Les 5 claus de la nova llei de l'habitatge
La primera llei estatal d'habitatge ha superat l'últim tràmit abans d'entrar en vigor. D'aquesta manera, el Senat ha donat llum verda a un text que ja va aprovar el Congrés amb l'acord entre PSOE i Unides Podem i el suport d'ERC i EH Bildu.
Segons els seus impulsors, el text té la voluntat de facilitar l'accés a l'habitatge als col·lectius amb més dificultats. Aquests són alguns dels punts principals.
Límit al preu del lloguer
Amb la nova llei, l'IPC deixa de ser l'índex de referència per actualitzar anualment el preu dels lloguers. El text preveu que aquest 2023 els lloguers pugin com a màxim un 2%, mesura en vigor des del mes de març, i durant el 2024, un 3%. A partir del 2025 es crearà un nou índex de referència que, segons la llei, serà "més estable i inferior a l'evolució de l'IPC".
D'altra banda, es podrà limitar el preu del lloguer dels habitatges que es trobin en "zones declarades com a tensionades". Una norma que s'aplicarà independentment de qui sigui el propietari, tant si és un gran tenidor com una persona que només tingui un pis que ha posat a lloguer.
Què comporta que una zona es declari tensionada?
Tot i que les condicions les fixa la legislació estatal, la declaració de zona tensionada està en mans d'ajuntaments i comunitats autònomes. Això pot comportar les següents mesures:
- Es pot establir una pròrroga extraordinària anual a la finalització del contracte.
- Si hi ha nous llogaters no se'ls podrà cobrar un preu més alt que als anteriors.
- S'obre la possibilitat d'establir un índex de preus de referència.
Les despeses de gestió, a càrrec del propietari
Totes les despeses de gestió corresponents a la formalització del contracte les assumirà el propietari. Per exemple, la comissió o els honoraris de la immobiliària, en el cas que n'hi hagi intervingut una.
D'altra banda, els propietaris tindran una contrapartida fiscal si posen un pis a lloguer en zona d'alta demanda o si el lloguen a joves de fins a 35 anys. També si l'arrenden a alguna administració o a una entitat del tercer sector o sense finalitats lucratives que estigui acollida a algun programa de promoció del lloguer.
Nova definició de gran tenidor
Passen a ser considerats grans tenidors els propietaris de cinc habitatges o més situats en zones tensionades.
A més, els grans tenidors amb pisos buits poden haver de pagar un IBI molt més car. I és que els ajuntaments el poden incrementar un 150% per als pisos que faci més de dos anys que estan desocupats, sempre que el propietari en tingui 4 en la mateixa situació.
Canvis en els desnonaments
Es prohibeixen els desnonaments sense data i hora predeterminades i, a més, s'estableix un sistema d'arbitratge per propiciar un acord entre propietari i llogater en el cas de famílies vulnerables.
