L'estat de les clavegueres: el setge contra l'independentisme
L'11 de setembre del 2012, més d'1,5 milions de persones van omplir els carrers de Barcelona sota el lema: "Catalunya, nou Estat d'Europa". La reivindicació a favor del dret a decidir creixia al carrer i tenia en el Govern i en els partits sobiranistes i independentistes el vehicle per portar-la a les institucions.
Quinze dies després de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, i amb unes enquestes electorals a favor i que gairebé li asseguraven la majoria absoluta, el president Artur Mas decideix avançar les eleccions. Les convoca pel 25 de novembre amb la promesa de fer una consulta pel dret a l'autodeterminació.
S'encenen les alarmes als aparells de l'Estat. Ja fa temps que segueixen amb preocupació l'esdevenir de la política de Catalunya. Comença l'operació Catalunya, una opreció mai reconeguda per l'Estat però que el comissari José Manuel Villarejo justifica, 10 anys després, el 23 de maig del 2022 en una entrevista al FAQS de TV3:
Davant de l'intent d'independentisme o d'intent de separar aquest tros d'Espanya [els aparells de l'Estat] vam fer el que havíem de fer, coses xungues, es van alterar proves i es van fer coses il·legals. Però hi havia un bé superior que calia preservar.
Villarejo és un dels agents espanyols que participen en l'operació Catalunya. Es tracta d'una trama dels aparells de l'Estat que, segons ell, té el vistiplau del govern de Mariano Rajoy i que persegueix acabar amb les pretensions independentistes de Catalunya.
El novembre del mateix 2012, Villarejo manté múltiples contactes amb Alícia Sánchez-Camacho (PP) però també amb l'empresari Javier de la Rosa. Busca alguna cosa que pugui relacionar Jordi Pujol i Artur Mas o els seus entorns amb la corrupció.
L'empresari De la Rosa va tenir durant molt de temps una estreta relació amb Jordi Pujol. El comissari parla amb Francisco Martínez, número 2 al Ministeri de l'Interior que dirigeix Jorge Fernández Díaz. Li explica què li ha dit De la Rosa. L'àudio de la conversa el publica el diari El País.
Villarejo: Javier de la Rosa m'ha explicat on [Jordi Pujol] té una fundació amb uns 150 milions d'euros. És al Lombard Bank de Ginebra. I el banquer conegut meu m'ha dit que em pot aconseguir un imprès amb l'estat dels comptes. Només que això surti publicat i amb una fotocòpia dels comptes, s'armarà un cristo. Immediatament aniran de pressa i corrent el pare [Jordi Pujol] o el fill [Jordi Pujol Ferrusola] per canviar la fundació i, quan entrin o surtin del banc, se'ls grava i estan morts!
Martínez: ...i l'extracte el publicaràs a El Mundo?
Villarejo: Sí. És el lloc. L'extracte i un dels informes durs anirà a El Mundo i ells ja ho radicalitzaran i seran més dràstics.
El 16 de novembre del 2012, en plena campanya electoral, El Mundo publica un informe apòcrif de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola.
I l'endemà publiquen: "Els Pujol tenen 137 milions a Ginebra, segons la Policia".
La campanya s'enterboleix, CiU acusa l'Estat de jugar brut, mentre que Artur Mas manté el seu full de ruta:
I veuran que hi ha un poble en marxa que vol decidir lliurement el seu futur i que vol conquerir la seva llibertat. Un poble que vol tenir un lloc entre les nacions lliures d'Europa i entre les nacions lliures del món.
L'informe de la UDEF publicat per El Mundo resulta fals, però fa efecte. Artur Mas guanya les eleccions, però perd 12 diputats i queda molt lluny de la majoria absoluta. En canvi, ERC dobla resultats, passa de 10 a 21 diputats i queda en segona posició. Villarejo ho deixa molt clar:
Calia debilitar el president Artur Mas. Sobretot perquè Convergència tenia una estructura forta per plantejar un pols a l'Estat.
La denúncia contra la família Pujol
Els aparells de l'Estat no afluixen. Un mes més tard, una conversa a tres bandes entre el ministre Jorge Fernández Díaz, el director adjunt operatiu de la Policia, DAO, Eugenio Pino, i Villarejo perfilen la querella de Victoria Álvarez contra el seu examant Jordi Pujol Ferrusola. És el desembre del 2012.
Villarejo: Ja hi ha un esborrany de querella. Tot sobre Pujol i els fills...
Fernández Díaz: ...la segona querella sí que afecta Artur Mas? En tot cas, es tractaria de portar el tema a l'Audiència Nacional.
Villarejo: De predisposició, n'hi ha. Vaig parlar amb el jutge Santiago Pedraz i em va dir que no em preocupés, que, si la querella no li cau a un dels quatre [jutges] que ja estan 'tocats', li demanaré a qui li assignin que abans de fer res parli amb vosaltres.
Fernández Díaz: ...amb el fiscal general de l'Estat ja s'hi ha parlat...
Villarejo: ...doncs això és important.
Dos anys després, i arran d'aquesta denúncia, s'incorpora a la querella la trama de la branca andorrana. La policia patriòtica espanyola obté de la Banca Privada Andorrana, mitjançant amenaces i coaccions, un extracte de la família Pujol.
Un any més tard, el màxim accionista del BPA, Higini Cierco, ho denuncia davant la justícia d'Andorra:
El maig del 2014, Celestino Barroso, agregat d'Interior de l'ambaixada d'Espanya a Andorra, em telefona per si el podia rebre amb urgència. Em diu que hauria de veure unes persones a Madrid i que, en cas contrari, el banc morirà. Hi envio el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel. Es troben a l'Hotel Villa Magna. S'hi presenta Marcelino Martín Blas, cap d'Afers Interns de la policia espanyola, que li demana si tenim comptes de Pujol o la seva família, d'Artur Mas o la seva família o de Junqueras o la seva família. Joan Pau li entrega el que es coneix com a captura de pantalla d'El Mundo, on hi apareix el nom de la mare i de tots els fills, que puja a 4,5 milions d'euros.
Ho publica El Mundo. Villarejo ho té clar, es tracta de "fer el que s'ha de fer" per desmuntar l'independentisme.
Filtren la foto del DNI de 33 jutges
La croada de l'Operació Catalunya també s'acarnissa contra la trentena de jutges que signen el manifest pel dret a decidir en què defensen que la consulta sobiranista té cabuda en la Constitució.
El 3 de març del 2014, el diari La Razón publica les fotografies dels jutges. Han sortit de la base de dades oficials del DNI. Els ha passat la policia patriòtica.
L'endemà, el 4 de març, es reuneix la cúpula policial per pactar quina explicació donarien si els pregunten per la filtració. Ho recull un àudio publicat pel digital El Món.
Martín Blas a l'exresponsable d'Informació de la policia a Catalunya, el comissari Pedro Esteban: Tu t'assabentes que hi ha un manifest de jutges per la independència, ho investigues, mires la base del DNI i eleves un informe al teu superior.
Eugenio Pino a Pedro Esteban: El sistema legal diu que la consulta és inviable. Bàsicament per la indissoluble unitat de la nació espanyola.
Pedro Esteban: S'haurien d'esborrar els registres [de les entrades informàtiques a les bases de dades].
Eugenio Pino Ho estem fent.
Villarejo: De tota manera... , les fotos del DNI... el ruc de La Razón...
El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg condemna Espanya per la filtració.
Xavier Trias, víctima d'una campanya
A mitjans d'octubre del 2014, a les portes de la consulta independentista del 9N, l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, l'home que va dir allò de: "Els hem destrossat [a la Generalitat] el sistema sanitari", manté diverses reunions amb Fernández Díaz --revelades pel diari Público-- i que demostren que el ministre anava buscant material per implicar qui fos de CiU i d'ERC en casos de corrupció. Felip Puig, Francesc Homs... però també el llavors alcalde, Xavier Trias:
Fernández Díaz a de Alfonso: Què opines de Xavier Trias?.
De Esteban: A mi m'ha arribat una informació que no tinc contrastada. M'han dit que té un compte a l'estranger amb uns 12 milions d'euros.
Fernández Díaz: Això per a Xavier Trias és demolidor!
El 27 d'octubre, 13 dies abans del 9N, El Mundo publica que s'investiga un compte de 12,9 milions d'euros de l'alcalde de Barcelona a Andorra.
El mateix dia, Trias ho desmenteix rotundament.
No tinc cap compte a Suïssa; no tinc cap compte a Andorra. Ni el tinc, ni l'he tingut. I per tant, les informacions que corren són falses.
L'endemà, el mateix diari El Mundo publica el suposat número de compte.
És, efectivament, fals. Ho confirma, quatre dies més tard, l'entitat Union de Banques Suisses (UBS). El 4 de novembre, en un dinar amb diversos comandaments policials, el president del diari La Razón i el jutge Fernando Andreu, aleshores titular del jutjat central d'Instrucció 4 de l'Audiència Nacional, Villarejo els explica que tothom sabia que el compte era fals i que, amb tot això, s'havia fet un nyap.
Jutge Fernando Andreu: Qui li va donar a El Mundo el compte de Trias...
Villarejo: ...és fals, és fals. El problema és que el ministre [Fernández Díaz] està molt empipat. Ell s'ha tirat a la piscina a mort i l'han enxampat...
L'Operació Catalunya dificílment s'hauria pogut tirar endavant sense la complicitat dels aparells de l'Estat al més alt nivell. De fet, en acabar una reunió de Jorge Fernández Díaz amb el DAO de la policia, Eugenio Pino i el comissari Villarejo per activar la denúncia contra els Pujol el ministre els dius això:
El ministre [referint-se a ell mateix] no sap res. D'acord? Ha quedat clar? I ho dic perquè se que estic parlant amb servidors de l'Estat. Està clar? Jo negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit.
El comissari José Manuel Villarejo ha reconegut per activa i per passiva que els aparells de l'estat, això que es coneix com a clavegueres, van fer de tot per frenar l'intent de separar Catalunya d'Espanya. I ho remata: "Ho tornaria a fer; ho tornaria a fer."
