Treballar i ser pobre, una realitat que no es resol
Segons dades de l'enquesta de població activa, un de cada vuit treballadors de l'estat espanyol viu en situació de pobresa. I a Catalunya la situació no és diferent. Segons dades de l'Idescat, més del 16% de les persones que treballen estan en risc de pobresa o exclusió social.
És el cas de la Maria, que té 62 anys, i viu amb el seu fill i el seu net. Fins fa poc tenia una feina fixa, cuidava una dona gran, però va anar a viure a una residència. Des de llavors, per la seva edat, no troba feina de cuidadora, només de neteja:
Vaig anar a una agència d'ocupació, però em van dir que era massa gran, que em jubilés. Però com m'he de jubilar si em falten anys per cotitzar!
A l'empresa de neteja, la Maria cobra 5,8 l'hora i només hi fa substitucions. Per tant, no sap mai exactament amb quants diners comptarà. En els últims mesos no ha passat dels 300 euros. I el seu fill en guanya 900 , però tots són per al lloguer. Un lloguer que fins fa poc, tenint dos sous, els permetia viure sense problemes. Però ara, un cop l'han pagat, ja no poden assumir gairebé cap més despesa:
Fa cinc mesos que no pago la llum i ja m'ha arribat una carta que si no pago, ens la tallaran. Però com ho faig? Demano diners? Llavors es fa més gran el problema.
A casa de la Maria tampoc poden assumir imprevistos o anar al supermercat de manera regular, dos dels factors que indiquen que s'està en situació de risc de pobresa.
La pobresa laboral no té edat
La pobresa laboral no només afecta les persones grans o sense estudis. La Vanessa té 41 anys, és auxiliar d'infermeria, treballa de nit (per cobrar més), està separada i té dos fills. Fins fa tres anys podia pagar les despeses sense problemes, però d'un temps ençà, amb el sou tampoc no en té prou:
Cada mes no puc omplir el carro, com feia abans. Ara he de comprar més al dia i mirant molt els preus.
A casa de la Vanessa també han de vigilar molt amb la despesa energètica:
Tenim assecadora a casa però no la posem. I l'hivern passat no vam posar la calefacció en cap moment, tiràvem de mantes.
Aquesta situació, òbviament, comporta un patiment diari. I un dels agreujants és que no hi veuen solució. La Vanessa ha aconseguit altres feines complementàries, com cuidar una senyora gran, però això tampoc li garanteix una vida digna:
Aquest sobresou fa que pugui pagar les factures, però no que pugui tenir cap tipus d'extra. I amb extra em refereixo a poder fer alguna cosa amb els fills, anar a prendre alguna cosa o, simplement, no estar patint cada dia per veure quant em queda al compte.
Quins factors porten a la pobresa laboral?
Per entendre bé el concepte de pobresa laboral i trobar-hi solucions, al "Catalunya nit" hem parlat amb Romina Garcia, sociòloga i autora de l'estudi de CCOO "Una aproximació a la pobresa laboral".
Segons Romina Garcia, aquest fenomen, que no és nou, s'està reduint, però el mercat segueix sent precari:
Des de l'última reforma laboral hi ha més estabilitat i menys temporalitat. I la pujada del salari mínim interprofessional ha millorat les rendes més baixes, però el mercat de treball segueix sent precari i arrossega mals endèmics com l'alta parcialitat involuntària.
Altres problemes que porten a la pobresa laboral, com ha explicat Garcia, són la dualitat del mercat laboral, que ofereix pocs llocs de treball amb bones condicions laborals, i moltes ocupacions amb males condicions, i la baixa intensitat del treball, a més de la situació econòmica general actual:
Es considera baixa intensitat treballar menys d'un 20% del potencial de treball d'una persona, una situació que porta automàticament al risc de pobresa o exclusió social. A Catalunya hi ha més de 570.000 persones afectades per baixa intensitat laboral. I a aquests problemes estructurals, se'ls hi suma la situació actual d'inflació i la pujada de preus, que fa caure el poder adquisitiu de les famílies.
Com es pot acabar amb la pobresa laboral?
Segons la sociòloga Romina Garcia, tenim un escenari òptim a nivell d'ocupació, però per resoldre la pobresa laboral, entre altres mesures, cal seguir incrementant els salaris:
Calen polítiques de control de preus, restablir el paper de la negociació col·lectiva com a espai per recuperar salaris i aconseguir que la renda garantida de ciutadania arribi a tothom que li calgui.
Per la Maria i la Vanessa la solució també passa per la pujada de sous:
Si puja la vida em sembla bé, però han de pujar els sous, sinó no surten els comptes. Amb l'oli al preu actual no podem ni cuinar.
Treballadors sense papers i el rol de les entitats del tercer sector
Les dades de pobresa laboral a què ens hem referit només contemplen aquelles persones que tenen contracte, així que la situació és molt més greu del que diuen les enquestes. I moltes persones en aquesta situació recorren a entitats del tercer sector, que constaten que cada vegada atenen més persones que treballen.
Càritas, per exemple, abans de la pandèmia, només tenia un 14% de persones ateses que cobraven un sou. Actualment, aquesta xifra ha pujat fins al 24%.
