Pablo Bonat: "A França, l'escola és la maquinària més bèstia que s'ha utilitzat per aniquilar el català"

Per amor per una rossellonesa, Pablo Bonat va deixar Barcelona per instal·lar-se a Perpinyà. Avui és un jove professor de català de secundària al si de l'Éducation Nationale. A l'Estat francès, el Ministeri d'Educació del segle passat va ser l'eina de la prohibició de la llengua. Amb la força, el càstig o amb tècniques més sornegueres, l'escola va jugar un paper clau en la ruptura de la transmissió del català.

La societat nord-catalana encara arrossega els traumes d'aquest «lingüicidi» perpetrat amb total impunitat. Per aquesta raó, mirar la Catalunya del Nord exclusivament pel prisma de la llengua és un parany.

Al Nord, de bon principi l'activisme associatiu es va dedicar a la defensa i a l'aprenentatge del català. Però si fa 50 anys encara se sentia pels carrers, el català és avui una llengua que té pocs espais de vida a la Catalunya del Nord. Per bé que l'hagin conservat o recuperat, els locutors disposen de poquíssimes ocasions per expressar-se.

L'activisme tendeix, per tant, a prendre una nova forma on cada locutor amb consciència esdevé un espai de difusió. Un treball de formiguetes amb l'afany d'empeltar la llengua a la vida quotidiana.