Pas important cap a noves teràpies contra la diabetis
Científics de l'IDIBELL, del Centre de Regulació Genòmica i de la Universitat de Barcelona han impulsat amb èxit la formació de cèl·lules beta pancreàtiques en ratolins, les responsables de la producció de la insulina.
La fita ha estat possible gràcies a la identificació d'un gen que és fonamental per a la regulació del nombre d'aquestes cèl·lules durant el desenvolupament embrionari del pàncrees.
El que han fet ha estat estudiar en ratolins i en peixos zebra el gen RE1, també conegut com a REST, i el que han vist és que inhibint-lo s'aconsegueix duplicar la producció d'insulina, com explica Meritxell Rovira, una de les responsables de la investigació.
Hem identificat un gen que es diu REST que té un rol molt important en la diferenciació de les cèl·lules productores d'insulina. Hem utilitzat un ratolí, hem inactivat el gen i hem vist que això fa que es generin més cèl·lules beta.
Després van comprovar que els ratolins tractats quan arribaven a l'edat adulta mantenien els nivells d'aquestes cèl·lules productores d'insulina i sense que això afectés al seu pes corporal.
A més, els investigadors van fer assajos també en models de peix zebra per confirmar les conclusions de l'estudi i van obtenir resultats similars.
Organoides pancreàtics humans
L'equip sospitava que REST tenia un paper decisiu en el desenvolupament del pàncrees però els estudis previs no havien estat tan concloents com aquest treball. Per això van voler comprovar també en miniòrgans els resultats obtinguts en ratolins i en peixos zebra.
Si nosaltres agafem teixit humà i fem un organoide que deriva de cèl·lules de teixit d'un pàncrees adult veiem que la inhibició d'aquest factor de transmissió que es diu REST activa l'expressió d'insulina.
És a dir, s'aconsegueix incrementar la producció d'insulina i això pot impulsar futurs tractaments contra la diabetis.
Tu pots agafar mostres de teixit humà, fer aquests organoides en cultiu i induir diferenciació de cèl·lula beta, i llavors fer un trasplantament d'aquests organoides al pacient diabètic.
L'estudi obre el camí a noves teràpies
Les teràpies i tractaments que puguin augmentar o reemplaçar en el futur la quantitat de cèl·lules beta en el pàncrees transformarien el tractament de la diabetis, que afecta més de 400 milions de persones a tot el món.
Les persones amb diabetis tipus I només tenen el trasplantament com a tractament alternatiu a les injeccions diàries d'insulina, amb els efectes secundaris que suposa aquesta cirurgia. A més no és fàcil trobar òrgans per trasplantar i, en el cas que es faci el trasplantament, el pacient haurà de prendre immunosupressors durant tota la vida.
Per tant, augmentar el nombre de cèl·lules productores d'insulina directament en el pàncrees seria decisiu per millorar l'abordatge de la diabetis. De fet, els responsables de l'estudi creuen que qualsevol futura estratègia en aquesta direcció passarà per la inhibició del gen REST.
Per saber-ne més...
La diabetis tipus II s'associa amb més deteriorament cognitiu en persones grans
Un estudi realitzat per la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV ha descobert que les persones amb glicèmies, com les que pateixen diabetis tipus II, més resistència a la insulina o pitjor control de glucosa en sang, presenten en només 2 anys un deteriorament cognitiu més gran.
Han fet seguiment de gairebé 7.000 persones grans repartides en 23 centres de recerca de tot l'Estat i han estudiat la relació entre diverses fases de glicèmia i els canvis en el seu funcionament cognitiu a curt termini.
Els resultats demostren que la presència de diabetis tipus II es relaciona amb una pitjor evolució del funcionament cognitiu global en la majoria de les diferents proves neuropsicològiques a què van sotmetre els participants de l'estudi.
Aconsegueixen modificar genèticament cèl·lules perquè puguin produir insulina
Investigadors de l'Hospital Sant Joan de Déu han intentat regular els nivells de glucosa en animals.
Han modificat cèl·lules perquè produeixin insulina i després les han introduïdes en ratolins, com explica Ruben Díaz Naderi, pediatre endocrinòleg que ha participat en l'estudi, finançat per La Marató.
Hem agafat cèl·lules en cultiu i hem induït que produeixin insulina i que es regulin pels nivells de glucosa. També les hem pogut empaquetar en microcàpsules i hem aconseguit que visquin durant un temps llarg en ratolins.
La diabetis gestacional altera les cèl·lules mare amniòtiques i predisposa el fetus a malalties metabòliques en l'edat adulta
Un estudi amb participació de la Universitat Rovira i Virgili ha demostrat que la diabetis durant l'embaràs augmenta la capacitat de formació de vasos sanguinis en les cèl·lules precursores fetals a causa de l'acció d'una proteïna.
Això pot incrementar el risc d'aparició de patologies futures en els nadons. La recerca confirma la relació entre alteracions en les cèl·lules amniòtiques i el risc de patir malalties metabòliques en l'edat adulta.
"La poma" et recomana...
Una gran exposició a CosmoCaixa que ens acosta als misteris del Sol.
La mostra "El Sol, vivint amb la nostra estrella" es pot veure fins al 16 d'octubre al CosmoCaixa de Barcelona. La mostra original prové del Museu de la Ciència de Londres i és la primera vegada que surt del Regne Unit.
Ofereix una visió al llarg de la història de la relació de la humanitat amb la nostra estrella i des de diferents perspectives, com ara la mitologia, l'astronomia, la medicina, el lleure o l'energia.
Són més d'un centenar de peces i material interactiu per conèixer una mica millor el Sol. Veurem, per exemple, rellotges de sol antics, una col·lecció d'ulleres protectores o les imatges més recents rebudes de la NASA.
Tot i que la mostra ve de Londres, la que es pot veure a Barcelona incorpora novetats com ara una maqueta que explica com es filtra la llum solar entre les pedres del monument megalític de Stonehenge o un espai de realitat augmentada.
Paral·lelament a l'exposició s'han organitzat diferents activitats com visites guiades, conferències i fins i tot una gran festa al juny per celebrar el solstici d'estiu.
